Capítol 10: La Diva màgica!

Tast vertical de BARZEN EDITION ALTE REBEN. MOSEL (Alemanya)

El passat 22 de novembre, es va realitzar al Restaurant VadeBacus de Sant Cugat del Vallés, un tast vertical de Rieslins Barzen “Alte Reben” des de el 2004 al 2011 i passant per tots els tipus de nivell Pradikat amb el que es van vinificar.

El tast, que va ser perfectament maridat per la cuina del restaurant, el va dirigir l’enòleg i propietari de la marca, l’Alexander Barzen conjuntament amb l’amic Oscar Gallifa, entusiasta (yonky), importador i distribuïdor de la marca a tot l’estat.

Entre els assistents es trobaven amants del Riesling, seguidors de la marca, enòlegs i sommeliers i la vetllada va transcórrer entre un bon ambient de coneixement i somriures. Una gran opera alemanya en quatre actes on les velles i belles Dives van desfilar per un escenari de pissarra deixant el públic emocionat i sense paraules.

Un tast vertical de vins nascuts d’una sola vinya de nom Burger Wendelstück que te una edat de quasi 150 anys, ja que va ser platada al 1889 i la fil·loxera no hi va entrar mai. La vinya està situada en un vertiginós coster de pissarra aeil (Alemanya) al marge del riu Mosel que dona nom a la zona vitivinícola. Les paraules “Alte Raben”  volen dir “Vinyes Velles” en alemany.

Els vins segons ordre de tast, marcada per els nivells de sucre residual. Mateix ordre a la fotografia:

Alte Reben Trocken Spätlese 2004: Bona anyada a Mosela on el fred va donar un caràcter més àcid als vins, color groc daurat amb molta tipicitat i no massa evolucionat per ser un 04, punxant i vibrant a la entrada, marcada mineralitat i records de flors i mels barrejades amb elegants toffes. Un dels millors de la nit!

Alte Reben Trocken Auslese 2005: Anyada més calorosa i amb certa botrytis, color daurat però amb menys capa que el 04, presència de cítrics com llimona i taronja que li donen un caràcter viu i molta amplada, finals balsàmics on predomina el romaní. En el seu punt!

Alte Reben Trocken Auslese 2006: Gran any de verema tardana i molt sana. Lleuger groc palla amb certs aromes reduïts i plàstics que al marxar el converteixen en un jove i vibrant riesling que inunda la boca des de el principi. Salinitat marina!

Alte Reben Trocken Auslese 2007: Excel·lent anyada representada en un riesling de llibre, groc palla, reflexos verdosos i un perfum floral i penetrant. Aire de Primavera!

Alte Reben Trocken Auslese 2009: Any equilibrat i molt bo, color brillant i verdós amb un primer nas un pel bullit que un cop es va obrin mostra tot el potencial de l’anyada amb una gran amplada, mineralitzat i presència. La jove promesa!

Alte Reben Trocken Auslese 2011: Anyada bona i similar a la del 09, color pujat, a l’alçada del 07, una certa evolució que acompanyada d’una gran reducció al nas, no deixa mostrar les particularitats d’aquest vi. La seva acidesa ens indica que, com sempre penso, és un crim obrir rieslings alemanys d’anyada actual. Infanticidi!

Alte Reben Feinherb Auslese 2004: De color molt menys evolucionat que els Trocken donat un nivell de sucres residual més alt,  te una dolçor elegant i aromes florals molt persistents, el pas del temps li ha robat punch d’acidesa que es troba a faltar. Dolça temptació!

Alte Reben Feinherb Auslese 2007: Groc palla amb certa turbidessa, entrada afilada i restes carbòniques que omplen la boca d’aromes fruitals, final agradable però un pel curt. Explosiu!!

Alte Reben Feinherb 2009: Color jove i gens evolucionat, aromes terpènics i primaris, most flor, dolç i juganer, et deixa la boca plena de fruita blanca. Bona acidesa. Juganer!

Alte Reben Auslese 2008: Anyada freda i de bona qualitat. De color palla mitjanament evolucionat i una magnífica acidesa al entra a la boca, que contraresta els alts nivells de sucre residual, jocs d’aromes llaminers i frescor final. Llarg en boca. La seducció blanca!

Alte Reben Auslese 2010: Any molt fred i sense pluja, color viu i gens oxidat, macedònia de fruites blanques i d’os, frescor i vivacitat en un vi amb molt de recorregut encara. Els postres complets!

Alte Reben Beerenauslese-GK 2011: Tot i la seva joventut, la botrytis ha marcat la imatge d’aquest vi amb uns colors d’or brillant i profund, aromes humits i de sotabosc barrejats amb caramels d’eucaliptus i romaní. Golden finger!! (per llepar-se els dits)

Salut i Rieslings!

Anuncis

Capítol 9: Bombolles internacionals!

II TAST DE VINS ESCUMOSOS INTERNACIONALS de RAMON CANALS

La nit del dimarts 20 de novembre, va tenir lloc a les caves Canals i Canals de Castellví de Rosanes el 2on Tast de vins escumosos Internacionals de Ramon Canals, on vaig tenir el privilegi de ser convidat a compartir amb companys sommeliers, periodistes i professionals del món del vi, un recorregut per els països que l’enòleg i bon amic, Ramon canals, ha visitat i ha treballat en els últims anys.

Aquí us detallo les meves sensacions de cada una de les 12 referències (9 blancs i 3 rosats), en l’ordre que van ser servides, a cegues i sense cap tipus de pista prèvia. Tot un espectacle!

(El numero que acompanya a cada escumós es el de la seva posició a la fotografia, començant per la esquerra).

TAKAHATA WINERY (6), Japó, Chardonnay. Sense cap mena de dubte l’escumós més estrany de la nit, tocs càrnics i animals que en un principi donaven interès i que més tard es van potenciar donant un caràcter massa animal al vi.

MORGANDEIRA 2005 (10), Douro, Portugal, Pinot Blanc. Tocs de llevats i torrats que et recordaven un champagne, amb bona acidesa, frescor i elegància.

DURAN GR BRUT 2007 (1), DO Cava, Catalunya, XMPCh. Uns trets identitaris molt marcats ja em deien que es tractava d’un cava, tot i que amb sensacions molt més fresques i juvenils que les que podria donar un Gran Reserva amb més de 40 mesos de criança.

CLOVER HILL 2005 (3), Tasmania, Austràlia, PinotN, Chardonnay. D’aromes curts però nets, on s’intuïa el raïm negre en el seu cupatge, tocs cítrics i cremosos amb finals torrats tot i que no es marcava achampanyat.

 DURAN GR BN 2003 (4),DO Cava, Catalunya, XMPChPN. De color un pel evolucionat en boca era tota una explosió de torrats i prunes madures, boca ample i un final amb certa manca d’acidesa.

SCHRAMSBERG 2009 (11), Costa Nord, Califòrnia, USA, Chardonnay. Aromes salins i textura oliosa amb molts records d’olives i pedra calenta, el final marcat per una falsa dolçor medicinal.

5V DURAN GR BRUT 2005 (14) DO Cava, Catalunya, XMPChPN. De color daurat brillant i fantàstiques notes calcàries i fumades, omplint la boca de frescor i vida, llàstima que el punch final és massa efímer.

LE REVÉ, Domaine Carneros, Grup TAITTINGER 2003 (12) Napa, Califòrnia, USA, Chardonnay. Indudablement estava davant d’un producte d’altíssima qualitat, que desde el primer moment al últim, situava a la Champanya Francesa. Tocs de cereals torrats, notes de guix i una elegància exquisida que va emocionar a més d’un dels presents a la sala.

STEFANO LUBIANA Cuvée Prestige 1995 (9) Tasmania, Austràlia. Qui m’anava a dir que estava davant d’un 1995 quan l’expressió de frescor, vivesa i aromes florals combinats amb fruita blanca, omplien absolutament la copa, el nas i la boca. Remarcable el recorregut que te per davant aquest escumós!

CLOUDY BAY PELORUS ROSÉ s/a (13)  Marlborough, Wairau Valley, Nova Zelanda. Chardonnay, Pinot Noir. Nas més aviat pobre que et porta directament a tastar-lo en boca, on aquí, si mostra la seva complexitat amb aromes de flors i aranjes (pomelo) i uns records cítrics molt refrescants. Color pell de ceba, net i glamurós.

KREGLINGER ROSÉ 2003 (5) Tasmania, Austràlia. Pinot Noir. Aromes intensos i potents de llevats i pasta de brioix color pell de ceba amb la mateixa intensitat que l’anterior i següent. Fresc i fàcil de beure, cremós i elegant.

CHANDON VINTAGE BRUT ROSÉ 2008 (7) Yarra Valley, Austràlia. D’aspecte elegant i bombolla vibrant tant al nas com a la boca dona records massa metàl·lics que emmascaren les fruites vermelles i li donen un final molt sec, tot i ser un Brut.

Per acabar el tast, refrescar-nos, brindar i compartir na estona de bona conversa, ens van servir ampolla i màgnum del MARTA de CANALS CANALS BN Reserva 2009 (2i8) DO Cava, Catalunya, XMP.

Salut i bombolles!

Capítol 4: La perla negre!

ABSIS 2003 de Parés Baltà. (DO Penedès)

Si algú encara dubta del potencial que pot donar el Penedès, un territori en ple procés de canvi qualitatiu i aposta lenta, però ferma, per les varietats autòctones, la realitat varietal és la que tenim i ens ha vingut heretada d’un passat “afrancesat”. Però, lluny de descartar el que ve de l’estranger trobo que sempre que aquest acolliment sigui per fer treballs finals com el d’aquest Absis 2003, el seu ús es dona per ben empleat.

Un cupatge d’Ull de Llebre, Merlot, Cabernet  Sauvignon i Syrah d’una elegància extrema. Color vermell terròs, sedositat fins i tot al caure en la copa, aromes de canyella, clau i altres espècies culinàries, fruites vermelles madures, mores i prunes, amb llàgrima intensa. Al portar-lo a la boca, trobem records a caixa de cigars Havans, entrada potent amplia i carnosa, amb tanins vius, en un nou apropament deixa volar el tocs balsàmics, toffes i fumats i constata la seva estructura complexa, el llarg final amb vainilles i regalèssia ens deixarà un somriure etern.

Salut i Vi!

Capítol 3: La Carinyena eterna!

Vertical de Vall Llach. (DOQ Priorat)

El divendres 5 d’octubre vaig tenir el gran privilegi de poder gaudir d’un tast en vertical d’una dècada del vi Vall Llach del celler Vall Llach a Porrera, després d’una visita a les vinyes en 4×4 i 2Cv, i posterior vista a la bodega, un grup reduït de professionals del vi varem seure a la taula de tast on 4 copes servides amb decantador i sense saber la seva anyada, prometien una estona de fortes sensacions.

Vall LLach – És el vi de gamma alta del Celler, un cupatge presidit per carinyenes centenàries (110 anys) de la finca més alta de tot el Priorat, el “Mas de la Rosa” i reforçat amb les varietats bordalesses que poc a poc van donant pas a la dolça garnatxa.

El meu anàlisi i a ampolla descoberta és aquest:

1999 – Segona anyada de la història d’aquest vi, anyada correcta i amb bon equilibri entre un estiu sec i un Octubre humit i fresc, verema avançada per risc de cuc.

El vi presenta color melmelada i codony i al nas destaca el pas del temps i algunes notes verdes, un cop a la boca et reafirma un envelliment subtil, però amb una viva i amable acidesa que fa pensar en el recorregut que encara pot arribar a tenir. Un cop a la boca, la tardor t’inunda, les fulles caigudes i el bosc mullat, els arbres i matolls, la fruita vermella madura i els bombons de licor. Voluptuós.

2001 – Anyada excepcional, any jardí, clima perfecte, sense excessos ni carències, verema avançada gràcies a la perfecta evolució del gra.

Sorprenent color que combina els tocs terrosos i els roses pàl·lids, conjunció cromàtica que descol·loca alhora de posar-li edat. Aroma explosiu i dens, d’oli d’oliva i aquells tocs volàtils prioratins que tant m’agraden. Un cop a la boca, t’omple tots els racons de frescor i acidesa, impregnant el paladar de records del paisatge mediterrani , els fruit secs, els cítrics i la llicorella. Immens.

2005 – L’any de l’elegància, molt equilibri climàtic però sense aportació d’estructura suficient per fer vins memorables.

Color jovial i viu, mai l’hagués portat al 2005, cireres i melmelada de maduixa, nas càlid i penetrant, apareix aquell toc que ja he dit que tant m’agrada i evolució molt lineal en boca que el fa entrar directe i sec, mineralitzat i pedra calenta regats per uns toffes amables i elegants. Juvenil.

2009 – Gran anyada de maduració lenta i perfecte, la collita va ser a primers de novembre,  sent l’últim celler en collir de tota la DOQ.

D’aspecte visual molt similar l’anterior tot i ser 4 anys més jove, te una personalitat més jove i fruital on apareixen les fruites negres del bosc, barrejades en el mateix cistell amb pomes vermelles, romaní i espígol. Un llarg recorregut en boca ens parla de les seves intencions tot i que amb la timidesa típica d’un infant de la seva edat. Un vi de guarda per recordar. En construcció.

Salut i Carinyenes!