Capítol 18: Versicle 1 de 3, Vins Ecològics!

Ecologic

EL MEU PUNT DE VISTA SOBRE VINS ECOLÒGICS, BIODINÀMICS I NATURALS

Són moltes les vegades que mantenint una conversa o tastant amb companys, apareix el tema de la biodinàmica, vins naturals, ecològics, etc. cosa molt normal ja que, primer, és una de les tendències més en boca de tot el sector i segon, per que en tots els projectes en què actualment treballo estan directament vinculats a aquesta tipologia de vins i agricultura, doncs bé, la meva sorpresa ve quan, i sense voler donar-me ara per expert en aquests temes, comprovo que hi ha una important barreja de terminologia i sobretot de concepte a l’hora de parlar o entendre aquest tipus de vins, així que des de la modèstia més completa voldria intentar explicar en tres diferents publicacions el meu punt de vista i com entenc personalment aquests grups i definicions.

 VINS ECOLÒGICS: Per sort parlar de vins ecològic ja no suposa sorprendre a ningú i espero que arribi el dia en què els únics vins que hagin de justificar la seva elaboració siguin els NO ecològics benentès que el vi ara per ara ha de ser-ho, és el consumidor final el que encara té més dubtes o desconeixement sobre el tema, i s’atreveixen a preguntar tímidament, “però … realment, que és un vi ecològic?”

La meva resposta, que com he dit no és la d’un expert i ni tan sols la d’un viticultor, és la donar la meva opinió i punt de vista, bàsicament amb dos enfocaments, el primer és el d’aclarir que vi ecològic prové de l’agricultura ecològica, això vol dir que parlem d’una agricultura respectuosa amb l’entorn, les plantes i amb la prohibició d’ús de productes sistèmics, químics i agressius, optant així per l’ús d’altres productes molt més sans, sostenibles i respectuosos, d’aquesta manera afavorirem la biodiversitat, i els cicles biològics, en resum, que no contaminem la terra ni les plantes, ni matem totes les bestioles vivents, i seria com aplicar una viticultura similar a la feien els nostres avis abans de 1950, que és quan va aparèixer el boom químic per a l’agricultura en general. L’altre enfocament, i el que la gent més desconeix és el de l’efecte en el vi quan no contamines les plantes, doncs òbviament, si les plantes absorbeixen, respiren i transformen tot el que els envolta i se’ls aplica, el resultat final és que amb vins ecològics estem bevent menys porqueria química i pel consegüent evitant dolors estomacals, malestar i el temut mal de cap que no sempre és per culpa de l’alcohol del vi, o sigui beneficiant la nostra salut, a aquests vins se’ls pot aplicar sulfurós (sulfits) però en una mesura més baixa i restrictiva que als vins tradicionals, el sulfurós s’aplica com a antisèptic i antioxidant per evitar oxidacions prematures i rebrots bacteriològics en el vi. Els vins ecològics acostumen a estar regulats i certificats per estaments controladors, cosa que jo prefereixo, si un dia heu d’anar al dentista qui preferiu que us atengui, un diplomat i amb el seu títol pertinent o un que diu que és dentista però no te cap document que ho acrediti?

Salut i Vi ecològic!

Capítol 17: Invasió ecològica!

Cúpula12

FIRA VN • bcn 2013, VINS ECOLÒGICS DE CATALUNYA.

El passat 13 de maig es va dur a terme a la Ciutat Comtal la primera fira de vins, exclusivament ecològics, que s’havia fet mai. La idea, nascuda d’Ecomundis, empresa editorial enfocada al món ecològic i creadora de la guia Vinum Nature, va ser la de reflectir en un espai significatiu de Barcelona, ​​la realitat del vi a casa nostra, tant des de la vessant ecològica com també altres vinificacions o agricultures relacionades com són la biodinàmica i els vins naturals.

 El projecte era clar i concret, i Pablo Chamorro, gerent d’Ecomundis i gran amant i defensor de la sostenibilitat i respecte pel natural, volia plasmar el que creia que era el més coherent, unir sota el mateix espai qualsevol celler, marca i referència que s’abrigués sota aquests conceptes, igual que fa amb la guia, sense discriminar per volums, tècniques o fama dels cellers, una senzilla i raonable idea que a alguna gent més extremista els semblà com barrejar electrònica i jardineria (alguns fins i tot, insistint fins a l’avorriment en anomenar-la “Fira de vins naturals”) per dur a terme aquest esdeveniment, en Chamorro es va voler envoltar de professionals del món del vi, enòlegs i sommeliers entre els que vaig tenir la gran fortuna de formar part, dissenyadors d’espais, administratius i col·laboradors fins a crear un petit equip ple d’il·lusió, bon rotllo i ganes de fer-ho bé. Recordant la famosa cançó de Llach, les grans riqueses del projecte les varem anar trobant pel camí i durant els poc més de dos mesos en què organitzarem tota la fira, l’arribada a Ítaca tenia data, el 13 de maig.

 Va arribar el dia de muntatge, la gran cúpula de les Arenes al davant, diàfana, gran, molt gran, l’espai perfecte, circular, amb llum natural i estructura de fusta, hi ha un espai més ecològic? era el moment de plasmar el projecte per esperar al dia següent als veritables protagonistes de la fira, els cellers, els expositors, els professionals i públic assistent, els ponents, enòlegs, sommeliers, periodistes, actors, cuiners, músics ….. totes i cada una de les més de 1.100 persones que ens varem reunir per xerrar, tastar, riure i descobrir la veritable essència i realitat del vi ecològic a Catalunya, al final, com no, cansament extrem, però també cares alegres i moltes felicitacions, puntuacions i grans paraules, també critiques per descomptat, la fira està viva i anirà evolucionant, anirà millorant i creixent, però sobretot anirà de cara i amb un somriure a la boca demostrant humilment que voler és poder.

 Salut i Gràcies!

Cúpula13

Capítol 16: El vi, a crucis!

Vi a Crucis

EL VI PORTA UNA CREU MASSA PESADA.

No voldria que penseu ara que vull posar-me al gremi de la restauració d’esquena l’únic que intento amb aquestes paraules és donar un toc d’atenció i fer veure als, cada cop menys, restaurants que no tenen un equilibri en la part que li toca al vi , i que ni costa tant ni és tan difícil fer un petit pas cap a la millora en aquest aspecte.

És massa fàcil, encara, trobar locals on la cura pels seus plats estigui en nivells “estrellats” i que fins i tot hagin volgut fer una carta de vins amb certs tocs representatius del panorama vinícola català, però, amb el gran problema de la posada en escena i guió, que és on vull aprofundir amb aquest escrit.

Parlar de l’efecte “Riojitis” ni és nou ni està superat, cartes de vins amb excés de referències d’aquella regió, que lluny de fer un recull de les últimes tendències, conformen un catàleg de la noblesa castellana. Grans vins, sens dubte, però que potser, amb menys presència, donarien pas a descobrir altres productes molt més propers i nous. L’efecte “Riberitis” estaria argumentat de la mateixa manera però sense tants títols nobiliaris i amb noms més difícils de pronunciar.
Passat aquest punt ens trobem amb una altra barrera, moltes vegades insalvable, que és la dels preus. Senyors restauradors no vulguem pagar una caixa de vi amb la venda d’una sola ampolla, això ni és bo per a vostè, i ni molt menys per al celler que els fa. Uns preus ajustats al producte i sense inflades excessives, facilitaran la seva venda i rotació guanyant en consum al restaurant i permetran al client gaudir d’un vi a l’alçada dels seus plats.
I finalment, el toc final, la guinda del pastís, l’última penitència, la copa.
Un cop acceptat que beurem un vi excessivament car, fins i tot apostant per alguna referència curiosa de la carta, i perquè un dia és un dia, ens trobem davant nostre la peça més preuada de la cristiandat, el calze amb el que Crist va donar a beure la seva sang. Un vidre de gruix considerable i capacitat reduïda que ens deixarà desconcertats davant el cambrer i amb el sofriment afegit i possiblement encertat que l’alta temperatura del vi sigui capaç de desincrustar la calç del vidre.

En resum, un viacrucis pel consumidor i amant del vi, totalment evitable, que moltes vegades et marca l’establiment amb una “x” difícil d’esborrar.
Els restaurants han de ser coherents i si de veritat aposten pel vi, que sigui de forma professional, completa i equilibrada.

Salut i Bon vi!

*Extret de l’article homònim que vaig escriure per Cupatges.cat el 15 d’octubre del 2012

http://www.cupatges.cat/noticia/1496/crucis

Capítol 15: Mentiderraneament!

Anunci Damm

EL PODER DE LA CERVESA I LA FALTA D’IDENTITAT.

Tal i com ens tenen acostumats en els últims anys, l’empresa cervesera DAMM, ja ha presentat el seu anunci per a la campanya 2013 del seu ultra conegut eslògan Mediterràniament! Una campanya que per cert, aquest any s’avança considerablement, allunyant-se dels estiuencs paisatges de cales, barques i platges que enamoren, però mantenint el mateix eslògan que els uneix a una cultura i tradició molt nostra (segons ells).

Sota la meva opinió, i per això escric aquest post, als creatius i ideòlegs de la campanya i de l’empresa, se’ls ha anat bastant l’olla, i és que, encara declarant-me consumidor esporàdic de cervesa, sóc de l’opinió que possiblement sigui la beguda que més mal està fent al consum i gaudi del vi a casa nostra, dada que no només reflecteixen les xifres, (2011 – Consum del Vi a Espanya 24 litres / habitant / any. 2011 –Consum de Cervesa a Espanya 48 litres / habitant / any) i que potser ens pugui semblar molt vi, però que comparant-les amb les d’altres països com França (63 l / p / a), Itàlia (52 l / p / a) o fins i tot Dinamarca (38 l / p / a) veiem que sent Espanya la major vinya del món i tercer productor mundial, aquí no es beu vi!

Bé, tornant a l’anada d’olla de Damm, he de començar explicant que ja en el seu inici, l’eslògan Mediterràniament! és equívoc i enganyós, ja que la cervesa, pel seu transcurs històric, de Mediterrània en té ben poc, ja que el seu perfeccionament, culte i integració cultural la trobarem als països del nord del continent, ja que per clima i latitud el cultiu més adequat en aquestes zones són precisament els cereals,  no com al Mediterrani (el nostre) on el cultiu per excel·lència és el de la vinya. Fins aquí un engany que ens han volgut vendre i venut perfectament des del primer any de la campanya, que sumat a una cançoneta enganxosa i “cumbaiá” (però en anglès), a alguns els ha calat fins a veure la cervesa com la beguda més nostra i legitima, fugint d’esnobismes i tonteries franceses que envolten el vi.

Però aquest any la cosa ha anat a més, no només mantenint la falsa consigna, sinó que a més barrejant el sushi (Japó) i el futbol (Anglaterra), ​​dos ancestrals referents mediterrànis per excel·lència, per acabar-nos de submergir en aquesta gran farsa de la publicitat que modifica i emmascara els costums històrics d’un clima i un territori. Pel que veig, possiblement l’element més mediterrani de tot l’anunci sigui el propi Cesc, nascut a Arenys de Mar

Fa temps que els amants del vi li veiem les orelles al llop de la cervesa i la culminació va arribar el passat cap d’any on dues cadenes televisives, patrocinades per una banda i fent el seu propi boicot al cava per altre, van decidir celebrar les campanades bevent cervesa i intentant desbancar el cava i altres vins escumosos del seu paper protagonista en les celebracions i brindis de tota la vida.

Això no ha fet més que començar, i tampoc vinc a demanar a ningú que no begui cervesa, quan jo mateix, de tant en tant em bec una, però si demano consciència i equilibri, que valorem el moment i el lloc i sobre tot el nostre ordre de prioritats a l’hora de consumir begudes d’alcohol mitjà, el nostre vi mereix estar en el més alt i ser consumit i gaudit cada dia per demostrar que el nostre esperit, cultura i tradicions són realment mediterrànies i autèntiques.

Salut i Vi!

Capítol 14: S’aCava?

Cava NO                                                                                                                                                                               *fotografia agafada del bloc Vi-Franc de Ramon Francàs

BOMBOLLES QUE EXPLOTEN, I LA REALITAT DEL CAVA.

 En les últimes setmanes estan apareixent moltes notícies vinculades als moviments i problemes que hi ha amb la DO Cava, o com millor m’agrada anomenar, el Consejo Regulador del Cava. Aquestes notícies generen comentaris i opinions, però segons sembla també hi ha molts dubtes i desconeixement sobre aquest CR i el Cava en general.

 Amb aquest post només vull posar sobre la taula i de manera clara, la realitat de la DO i com no, donar el meu particular punt de vista del conjunt, sense pretendre convèncer ningú de que les meves opinions siguin les del camí correcte i únic a seguir.

 Per aclarir-ho, millor començar des del principi; El cava neix entre els anys 1865  i 1872 de la mà dels senyors Agustí Vilaret de Mont-Marçal per una part i del senyor Josep Raventós i Fatjó de Codorniu per l’altre, que inspirats en el mètode tradicional (segona fermentació en ampolla, Champenoise) que van descobrir a la champagne, van voler imitar, això si, donant-li la personalitat del clima i varietats típiques del Penedès naixent aquest Xampany típicament Català. No va ser fins l’any 1972 quan es va crear el Consejo Regulador i la Denominación de Origen Cava, si, tot en castellà, perquè hem de saber que el CRDO Cava depèn directament del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació del Govern d’Espanya igual que ho fa la DOCa Rioja, les dues úniques a tot l’estat, aquest “Consejo”, va crear un registre específic d’elaboradors de vins escumosos de tot l’estat, amb els requisits que si complien les condicions d’elaboració i vinificació, podrien dir-se Cava i estar considerat un “veqprd” (Vi escumós de qualitat produït en una regió determinada). Així doncs, no ens ha de sorprendre que es faci Cava a altres regions d’Espanya, concretament a 160 municipis compresos en les comunitats autònomes de Catalunya, Aragó, Extremadura, País Basc, València, Navarra i la Rioja.

Sincerament i sota la meva opinió un greu error per part dels cavistes catalans de no crear una DO pròpia i amb identitat de territori com ho són les altres DO catalanes, i és per això que no m’agrada anomenar-la DO, ja que d’origen ens diu més aviat poc, i més encara, quan tot i que ningú ho diu, es permet que amb raïm, most o vi d’Alacant es vinifiqui com a cava a Catalunya o que caves fets a casa nostra s’etiquetin amb marques Extremenyes, per posar dos exemples.

 Des de fa uns anys cap aquí, a Catalunya s’estan elaborant caves amb una grandíssima qualitat, petits, mitjans i fins i tot grans elaboradors que aposten cada dia més per uns aspectes qualitatius, d’agricultura i concepte de “terroir” i autenticitat, que xoca de front amb l’aspecte poc identitari menys territorial de la pròpia DO. Això sumat a l’entrada o permissivitat per part del CR de l’entrada de caves i cavistes de qualitat dubtosa i preus d’escàndol (Brut Natures a 1,65 € i fins a 0,90 € per exportació) ha fet que les cases que lluiten i treballem amb una filosofia basada en la passió per la terra i el producte, cada cop estiguin més descontentes amb el CR i provoqui el començament de la veritable revolució del Cava.

 Una revolució iniciada pel celler Mas Comtal, sortint de la DO Cava per incorporar les seves bombolles com Escumosos de la DO Penedès, a qui li han anat seguint l’estela altres cellers com Colet, Can Ramon, Loxarel, Mas Bertran, Can Ràfols del Caus, entre d’altres i que a culminat amb l’explosiva notícia de la sortida de Raventós i Blanc (descendents del creador del cava) per, a diferència dels altres cellers, no entrar a la DO Penedès i crear una identitat pròpia fora de tota DO, la “Conca del Riu Anoia”. Un fet que vol encara més, parlar de territori, en un concepte més concentrat i identitari. Sota el meu parer, una aposta massa arriscada, que podia haver-se iniciat sota la tutela de la DO Penedès i després delimitar coma subzona específica per escumosos de qualitat, però tot i així, aplaudida per mi, pel seu coratge.

 Tot això, i deixant-me mil coses al tinter, ja que és un tema del qual es pot escriure un llibre, només faltava que la resta de regions del Cava fora de Catalunya, hagin iniciat el seu propi boicot i competència deslleial cap a “companys” de DO, sumant aquest al que ja pateixen les bombolles catalanes, des del 2005, per part del consumidors de la resta de l’estat, factor també s’ha de dir, que va obligar a fer obrir els ulls als cavistes catalans i mirar cap el negoci de l’exportació , cosa que els hi va anar molt bé, i actualment el consum de cava català a Espanya, no crea dependència per la supervivència d’aquests cellers, resumint, els boicotejadors van fer i segueixen fent, grans favors.

 Acabo expressant el meu desig d’arribar a veure que la revolució que ara comença, posicioni els escumosos en el lloc que mereixen i que es determinin uns valors territorials que defineixin la seva procedència, clima i paisatge. Que els grans Caves catalans, des del més petit cellers al de més volum, que aposten per seguir com a tals, puguin lluir el seu tret identitari, dins de la DO generant subzones o fins i tot amb una de nova, i que els escumosos emparats en la DO Penedès facin pinya i no deixin baixar ni un esglaó la qualitat del producte que els identifica amb una terra, però sobretot, que ningú tingui por de posicionar-se i ser coherent amb la seva filosofia, que no baixi el cap davant els insults, boicots o campanyes de desprestigi, el cava o la bombolla catalana és única i és el nostre, gaudim-la amb el cap i cor, i apreciem i valorem a qui lluita perquè cada dia, el seu treball i suor, siguin el reflex de la nostra terra …….. la resta, que beguin el que vulguin, ells s’ho perden!

Salut i bombolles!

Capítol 13: Vins amb ànima!

Gent-del-Vi

EN DEFENSA DEL CONSUM DE VINS DE PROXIMITAT

Em declaro fervent consumidor de vins de proximitat com a primera alternativa, una declaració que segurament molts de vosaltres secundeu però que malauradament no és l’opció primera per moltíssima gent a l’hora de consumir un vi en un restaurant o comprar-lo a la vinoteca.

No estic parlant d’una defensa acèrrima cap al vi català, estic parlant de defensa del consum de producte de proximitat, factor que canvia considerablement segons on estiguem vivint, treballant o viatjant, i és que el vi de proximitat a part de ser menys contaminant, ja que el seu transport en molts casos haurà estat de molt pocs quilòmetres, serà sempre el vi que ens parli del paisatge que ens envolta, dels seus aromes i les seves varietats, de la seva gent, cultura i costums, i serà un vi que si estem mitjanament submergits en aquest fascinant món o som habituals enoturistes, fins i tot tindrà una cara coneguda al darrere, la del seu creador, la d’un amic amb el que possiblement hem compartit moments i copes a la mateixa vinya i celler on neix. Un consum que enriqueix, directe o indirectament, als més propers, a la teva família, als teus veïns. Un consum raonable i d’identitat.

Per descomptat, no cal dir que no s’ha de renunciar a vins d’altres zones, seria absurd i un gran error no obrir-se a descobrir grans joies existents arreu del món, però quan ho fem, que siguin realment vins tan especials, singulars i únics que els faci mereixedors de ser beguts en detriment dels vins més propers, ja que d’una altra manera només alimentem el fet de beure sense coherència i deixar de creure en el que més ens identifica.
El vi és l’expressió de la terra on neix, i com més a prop el prenguem del seu hàbitat natural, més emocions ens farà fluir.

Us convido a que us submergiu en el concepte km zero del vi, que quan viatgeu per Catalunya, a la Terra Alta descobriu les seves màgiques garnatxes blanques, que la garnatxa i la carinyena siguin les vostres guies en terres del Priorat, Montsant i Empordà, i que en cadascun d’aquests llocs escolteu un llenguatge diferent, el que ens parla del seu sol i el seus vents, de les seves argiles i pissarres . No oblideu deixar-vos atrapar pel Trepat en la vostra visita per la Conca de Barberà, ni de retrobar-vos amb la Sumoll i el Xarel·lo tot passejant pel Penedès, ni de la Picapoll del Pla de Bages, els Macabeus dels Costers del Segre, ni la Pansa Blanca de pas per Alella.

De la mateixa manera i no sense menys importància, fora de les nostres terres, parleu amb la Bobal recorrent Utiel Requena i rieu amb la Mencia si esteu per terres Lleoneses, no oblideu saludar les Tintes a Valladolid, els Tempranillos a la Rioja, ni el Callet a Ses Illes.

I per descomptat, si sou amants dels grans viatges, fascineu-vos amb l’accent de la gran Riesling a Alemanya, els versos amorosos de la Sangiovese per la Toscana, els elegants petons del Pinot Noir a la Borgonya, i dels mims del Merlot i Cabernet a Bordeus.

Estigueu on estigueu, informeu-vos, pregunteu i descobriu les seves varietats pròpies, deixeu-vos portar i us asseguro que la recompensa us farà emocionar.

Salut i Vi de proximitat!

Capítol 12: Bones Festes!

Felicitació-2012ok

ELS MEUS DESITJOS PEL 2013.

Voldria desitjar-vos a tots i totes unes bones festes, que aparquem per uns dies, i si pot ser, per sempre, tots els problemes i mals de cap que la situació actual ens provoca, us convido a canviar el xip i veure amb optimisme l’any que a punt està de començar, transmetem positivisme i bon rotllo i envoltem-nos de gent alegre i creativa, una actitud positiva per encomanar cada dia i aportar un petit gra de sorra per canviar el món.

Aquest any 2012 ha estat un any molt complet i dinàmic, de viatges i coneixements, de bons i mals moments, però sobretot i com sempre de grans descobriments i de noves amistats.

Una forta abraçada a tots i espero compartir temps, vins i somriures amb tots vosaltres aquest nou any 2013.

Bones Festes.

Salut i Amistat!