Capítol 14: S’aCava?

Cava NO                                                                                                                                                                               *fotografia agafada del bloc Vi-Franc de Ramon Francàs

BOMBOLLES QUE EXPLOTEN, I LA REALITAT DEL CAVA.

 En les últimes setmanes estan apareixent moltes notícies vinculades als moviments i problemes que hi ha amb la DO Cava, o com millor m’agrada anomenar, el Consejo Regulador del Cava. Aquestes notícies generen comentaris i opinions, però segons sembla també hi ha molts dubtes i desconeixement sobre aquest CR i el Cava en general.

 Amb aquest post només vull posar sobre la taula i de manera clara, la realitat de la DO i com no, donar el meu particular punt de vista del conjunt, sense pretendre convèncer ningú de que les meves opinions siguin les del camí correcte i únic a seguir.

 Per aclarir-ho, millor començar des del principi; El cava neix entre els anys 1865  i 1872 de la mà dels senyors Agustí Vilaret de Mont-Marçal per una part i del senyor Josep Raventós i Fatjó de Codorniu per l’altre, que inspirats en el mètode tradicional (segona fermentació en ampolla, Champenoise) que van descobrir a la champagne, van voler imitar, això si, donant-li la personalitat del clima i varietats típiques del Penedès naixent aquest Xampany típicament Català. No va ser fins l’any 1972 quan es va crear el Consejo Regulador i la Denominación de Origen Cava, si, tot en castellà, perquè hem de saber que el CRDO Cava depèn directament del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació del Govern d’Espanya igual que ho fa la DOCa Rioja, les dues úniques a tot l’estat, aquest “Consejo”, va crear un registre específic d’elaboradors de vins escumosos de tot l’estat, amb els requisits que si complien les condicions d’elaboració i vinificació, podrien dir-se Cava i estar considerat un “veqprd” (Vi escumós de qualitat produït en una regió determinada). Així doncs, no ens ha de sorprendre que es faci Cava a altres regions d’Espanya, concretament a 160 municipis compresos en les comunitats autònomes de Catalunya, Aragó, Extremadura, País Basc, València, Navarra i la Rioja.

Sincerament i sota la meva opinió un greu error per part dels cavistes catalans de no crear una DO pròpia i amb identitat de territori com ho són les altres DO catalanes, i és per això que no m’agrada anomenar-la DO, ja que d’origen ens diu més aviat poc, i més encara, quan tot i que ningú ho diu, es permet que amb raïm, most o vi d’Alacant es vinifiqui com a cava a Catalunya o que caves fets a casa nostra s’etiquetin amb marques Extremenyes, per posar dos exemples.

 Des de fa uns anys cap aquí, a Catalunya s’estan elaborant caves amb una grandíssima qualitat, petits, mitjans i fins i tot grans elaboradors que aposten cada dia més per uns aspectes qualitatius, d’agricultura i concepte de “terroir” i autenticitat, que xoca de front amb l’aspecte poc identitari menys territorial de la pròpia DO. Això sumat a l’entrada o permissivitat per part del CR de l’entrada de caves i cavistes de qualitat dubtosa i preus d’escàndol (Brut Natures a 1,65 € i fins a 0,90 € per exportació) ha fet que les cases que lluiten i treballem amb una filosofia basada en la passió per la terra i el producte, cada cop estiguin més descontentes amb el CR i provoqui el començament de la veritable revolució del Cava.

 Una revolució iniciada pel celler Mas Comtal, sortint de la DO Cava per incorporar les seves bombolles com Escumosos de la DO Penedès, a qui li han anat seguint l’estela altres cellers com Colet, Can Ramon, Loxarel, Mas Bertran, Can Ràfols del Caus, entre d’altres i que a culminat amb l’explosiva notícia de la sortida de Raventós i Blanc (descendents del creador del cava) per, a diferència dels altres cellers, no entrar a la DO Penedès i crear una identitat pròpia fora de tota DO, la “Conca del Riu Anoia”. Un fet que vol encara més, parlar de territori, en un concepte més concentrat i identitari. Sota el meu parer, una aposta massa arriscada, que podia haver-se iniciat sota la tutela de la DO Penedès i després delimitar coma subzona específica per escumosos de qualitat, però tot i així, aplaudida per mi, pel seu coratge.

 Tot això, i deixant-me mil coses al tinter, ja que és un tema del qual es pot escriure un llibre, només faltava que la resta de regions del Cava fora de Catalunya, hagin iniciat el seu propi boicot i competència deslleial cap a “companys” de DO, sumant aquest al que ja pateixen les bombolles catalanes, des del 2005, per part del consumidors de la resta de l’estat, factor també s’ha de dir, que va obligar a fer obrir els ulls als cavistes catalans i mirar cap el negoci de l’exportació , cosa que els hi va anar molt bé, i actualment el consum de cava català a Espanya, no crea dependència per la supervivència d’aquests cellers, resumint, els boicotejadors van fer i segueixen fent, grans favors.

 Acabo expressant el meu desig d’arribar a veure que la revolució que ara comença, posicioni els escumosos en el lloc que mereixen i que es determinin uns valors territorials que defineixin la seva procedència, clima i paisatge. Que els grans Caves catalans, des del més petit cellers al de més volum, que aposten per seguir com a tals, puguin lluir el seu tret identitari, dins de la DO generant subzones o fins i tot amb una de nova, i que els escumosos emparats en la DO Penedès facin pinya i no deixin baixar ni un esglaó la qualitat del producte que els identifica amb una terra, però sobretot, que ningú tingui por de posicionar-se i ser coherent amb la seva filosofia, que no baixi el cap davant els insults, boicots o campanyes de desprestigi, el cava o la bombolla catalana és única i és el nostre, gaudim-la amb el cap i cor, i apreciem i valorem a qui lluita perquè cada dia, el seu treball i suor, siguin el reflex de la nostra terra …….. la resta, que beguin el que vulguin, ells s’ho perden!

Salut i bombolles!

Anuncis

Capítol 13: Vins amb ànima!

Gent-del-Vi

EN DEFENSA DEL CONSUM DE VINS DE PROXIMITAT

Em declaro fervent consumidor de vins de proximitat com a primera alternativa, una declaració que segurament molts de vosaltres secundeu però que malauradament no és l’opció primera per moltíssima gent a l’hora de consumir un vi en un restaurant o comprar-lo a la vinoteca.

No estic parlant d’una defensa acèrrima cap al vi català, estic parlant de defensa del consum de producte de proximitat, factor que canvia considerablement segons on estiguem vivint, treballant o viatjant, i és que el vi de proximitat a part de ser menys contaminant, ja que el seu transport en molts casos haurà estat de molt pocs quilòmetres, serà sempre el vi que ens parli del paisatge que ens envolta, dels seus aromes i les seves varietats, de la seva gent, cultura i costums, i serà un vi que si estem mitjanament submergits en aquest fascinant món o som habituals enoturistes, fins i tot tindrà una cara coneguda al darrere, la del seu creador, la d’un amic amb el que possiblement hem compartit moments i copes a la mateixa vinya i celler on neix. Un consum que enriqueix, directe o indirectament, als més propers, a la teva família, als teus veïns. Un consum raonable i d’identitat.

Per descomptat, no cal dir que no s’ha de renunciar a vins d’altres zones, seria absurd i un gran error no obrir-se a descobrir grans joies existents arreu del món, però quan ho fem, que siguin realment vins tan especials, singulars i únics que els faci mereixedors de ser beguts en detriment dels vins més propers, ja que d’una altra manera només alimentem el fet de beure sense coherència i deixar de creure en el que més ens identifica.
El vi és l’expressió de la terra on neix, i com més a prop el prenguem del seu hàbitat natural, més emocions ens farà fluir.

Us convido a que us submergiu en el concepte km zero del vi, que quan viatgeu per Catalunya, a la Terra Alta descobriu les seves màgiques garnatxes blanques, que la garnatxa i la carinyena siguin les vostres guies en terres del Priorat, Montsant i Empordà, i que en cadascun d’aquests llocs escolteu un llenguatge diferent, el que ens parla del seu sol i el seus vents, de les seves argiles i pissarres . No oblideu deixar-vos atrapar pel Trepat en la vostra visita per la Conca de Barberà, ni de retrobar-vos amb la Sumoll i el Xarel·lo tot passejant pel Penedès, ni de la Picapoll del Pla de Bages, els Macabeus dels Costers del Segre, ni la Pansa Blanca de pas per Alella.

De la mateixa manera i no sense menys importància, fora de les nostres terres, parleu amb la Bobal recorrent Utiel Requena i rieu amb la Mencia si esteu per terres Lleoneses, no oblideu saludar les Tintes a Valladolid, els Tempranillos a la Rioja, ni el Callet a Ses Illes.

I per descomptat, si sou amants dels grans viatges, fascineu-vos amb l’accent de la gran Riesling a Alemanya, els versos amorosos de la Sangiovese per la Toscana, els elegants petons del Pinot Noir a la Borgonya, i dels mims del Merlot i Cabernet a Bordeus.

Estigueu on estigueu, informeu-vos, pregunteu i descobriu les seves varietats pròpies, deixeu-vos portar i us asseguro que la recompensa us farà emocionar.

Salut i Vi de proximitat!