Capítol 17: Invasió ecològica!

FIRA VN • bcn 2013, VINS ECOLÒGICS DE CATALUNYA.

El passat 13 de maig es va dur a terme a la Ciutat Comtal la primera fira de vins, exclusivament ecològics, que s’havia fet mai. La idea, nascuda d’Ecomundis, empresa editorial enfocada al món ecològic i creadora de la guia Vinum Nature, va ser la de reflectir en un espai significatiu de Barcelona, ​​la realitat del vi a casa nostra, tant des de la vessant ecològica com també altres vinificacions o agricultures relacionades com són la biodinàmica i els vins naturals.

 El projecte era clar i concret, i Pablo Chamorro, gerent d’Ecomundis i gran amant i defensor de la sostenibilitat i respecte pel natural, volia plasmar el que creia que era el més coherent, unir sota el mateix espai qualsevol celler, marca i referència que s’abrigués sota aquests conceptes, igual que fa amb la guia, sense discriminar per volums, tècniques o fama dels cellers, una senzilla i raonable idea que a alguna gent més extremista els semblà com barrejar electrònica i jardineria (alguns fins i tot, insistint fins a l’avorriment en anomenar-la “Fira de vins naturals”) per dur a terme aquest esdeveniment, en Chamorro es va voler envoltar de professionals del món del vi, enòlegs i sommeliers entre els que vaig tenir la gran fortuna de formar part, dissenyadors d’espais, administratius i col·laboradors fins a crear un petit equip ple d’il·lusió, bon rotllo i ganes de fer-ho bé. Recordant la famosa cançó de Llach, les grans riqueses del projecte les varem anar trobant pel camí i durant els poc més de dos mesos en què organitzarem tota la fira, l’arribada a Ítaca tenia data, el 13 de maig.

 Va arribar el dia de muntatge, la gran cúpula de les Arenes al davant, diàfana, gran, molt gran, l’espai perfecte, circular, amb llum natural i estructura de fusta, hi ha un espai més ecològic? era el moment de plasmar el projecte per esperar al dia següent als veritables protagonistes de la fira, els cellers, els expositors, els professionals i públic assistent, els ponents, enòlegs, sommeliers, periodistes, actors, cuiners, músics ….. totes i cada una de les més de 1.100 persones que ens varem reunir per xerrar, tastar, riure i descobrir la veritable essència i realitat del vi ecològic a Catalunya, al final, com no, cansament extrem, però també cares alegres i moltes felicitacions, puntuacions i grans paraules, també critiques per descomptat, la fira està viva i anirà evolucionant, anirà millorant i creixent, però sobretot anirà de cara i amb un somriure a la boca demostrant humilment que voler és poder.

 Salut i Gràcies!

Capítol 13: Vins amb ànima!

EN DEFENSA DEL CONSUM DE VINS DE PROXIMITAT

Em declaro fervent consumidor de vins de proximitat com a primera alternativa, una declaració que segurament molts de vosaltres secundeu però que malauradament no és l’opció primera per moltíssima gent a l’hora de consumir un vi en un restaurant o comprar-lo a la vinoteca.

No estic parlant d’una defensa acèrrima cap al vi català, estic parlant de defensa del consum de producte de proximitat, factor que canvia considerablement segons on estiguem vivint, treballant o viatjant, i és que el vi de proximitat a part de ser menys contaminant, ja que el seu transport en molts casos haurà estat de molt pocs quilòmetres, serà sempre el vi que ens parli del paisatge que ens envolta, dels seus aromes i les seves varietats, de la seva gent, cultura i costums, i serà un vi que si estem mitjanament submergits en aquest fascinant món o som habituals enoturistes, fins i tot tindrà una cara coneguda al darrere, la del seu creador, la d’un amic amb el que possiblement hem compartit moments i copes a la mateixa vinya i celler on neix. Un consum que enriqueix, directe o indirectament, als més propers, a la teva família, als teus veïns. Un consum raonable i d’identitat.

Per descomptat, no cal dir que no s’ha de renunciar a vins d’altres zones, seria absurd i un gran error no obrir-se a descobrir grans joies existents arreu del món, però quan ho fem, que siguin realment vins tan especials, singulars i únics que els faci mereixedors de ser beguts en detriment dels vins més propers, ja que d’una altra manera només alimentem el fet de beure sense coherència i deixar de creure en el que més ens identifica.
El vi és l’expressió de la terra on neix, i com més a prop el prenguem del seu hàbitat natural, més emocions ens farà fluir.

Us convido a que us submergiu en el concepte km zero del vi, que quan viatgeu per Catalunya, a la Terra Alta descobriu les seves màgiques garnatxes blanques, que la garnatxa i la carinyena siguin les vostres guies en terres del Priorat, Montsant i Empordà, i que en cadascun d’aquests llocs escolteu un llenguatge diferent, el que ens parla del seu sol i el seus vents, de les seves argiles i pissarres . No oblideu deixar-vos atrapar pel Trepat en la vostra visita per la Conca de Barberà, ni de retrobar-vos amb la Sumoll i el Xarel·lo tot passejant pel Penedès, ni de la Picapoll del Pla de Bages, els Macabeus dels Costers del Segre, ni la Pansa Blanca de pas per Alella.

De la mateixa manera i no sense menys importància, fora de les nostres terres, parleu amb la Bobal recorrent Utiel Requena i rieu amb la Mencia si esteu per terres Lleoneses, no oblideu saludar les Tintes a Valladolid, els Tempranillos a la Rioja, ni el Callet a Ses Illes.

I per descomptat, si sou amants dels grans viatges, fascineu-vos amb l’accent de la gran Riesling a Alemanya, els versos amorosos de la Sangiovese per la Toscana, els elegants petons del Pinot Noir a la Borgonya, i dels mims del Merlot i Cabernet a Bordeus.

Estigueu on estigueu, informeu-vos, pregunteu i descobriu les seves varietats pròpies, deixeu-vos portar i us asseguro que la recompensa us farà emocionar.

Salut i Vi de proximitat!

Capítol 11: Goool del Barça!

LA HIPOCRESIA INSTITUCIONAL CATALANA.

En els últims dies m’han sorprès una sèrie de fets que em forcen a plasmar la meva indignació en aquest post.

Pocs anys enrere, va néixer una tendència positiva i generalitzada cap a la promoció del consum del vi Català, no només de cara a l’estranger o altres zones de l’estat, sinó, principalment enfocada cap al públic Català, ja que lamentablement al nostre país es patia i pateix una febre de consum de vins provinents d’altres regions, sense parar atenció als grans vins i alta qualitat dels productes d’aquí. Que potser no ho siguin tots? Estic d’acord! Però tampoc ho són tots els que vénen de fora, i posats a potenciar una economia i un món rural, millor que sigui el nostre, crec.

Doncs bé, ara que anys després ja tenim revistes i guies específiques de vi català, tenim programes en les televisió públiques i locals, que s’han creat models de negoci de distribució directe amb cartes personalitzades i fins i tot els crítics de major prestigi mundial avalen la qualitat dels nostres vins, estem just en el moment en què les institucions i entitats públiques haurien de donar el seu cop de mà ajudant a lluitar contra els “boicots” reals que estan rebent els nostres productes des de fora, i aprofitar el context d’aires d’independència i catalanitat, que semblen fins i tot estar de moda, per provocar el consum del vi de proximitat i alleujar part de la crisi del sector.

Quina és la meva gran sorpresa en descobrir, fa molt pocs dies, que el F.C. Barcelona ja té el seu vi oficial, el qual anirà amb els noms dels més famosos jugadors del planter i que aquest vi, un vi negre amb criança, serà un RIOJA i de 6,5 €! Si, si, com si aquí no hi haguessin suficients vins de qualitat, han d’anar a crear el seu vi a la regió que més ven a Catalunya i de les que de ben segur, menys ens compra i a més, un vi de baixa qualitat. Poca sensibilitat la d’aquest Club cap a la seva terra i pocs reflexos dels cellers Catalans de deixar escapar la possibilitat que el Barça porti vi Català a les seves ampolles. En poques paraules, el Barça ens ha marcat un Golàs!

Si això li sumem que CiU va regar els sopars de l’última campanya electoral amb vins de Rioja, i que moltes empreses “públiques”, com Transports Metropolitans de Barcelona es decantin per regalar els lots de Nadal dels seus 10.000 empleats, vins de Somontano i Ribera del Duero en lloc de vins Catalans, fa que tot plegat, soni a hipocresia per part dels de dalt, falta de credibilitat cap als nostres productes i una gran falta de respecte a la nostra gent.

Salut i Vi Català!

Capítol 6: Mar i muntanya!

Ostres, Xarel·lo Penedès!

Avui s’ha presentat als mitjans de comunicació del Penedès i del Tarragonès, la nova campanya de la Denominació d’Origen Penedès, “Ostres, Xarel·lo Penedès”, l’acte s’ha dut a terme al restaurant Cigró d’Or de Vilafranca on el seu xef, l’Oriol Llavina, ja fa 4 anys, va plantar la llavor d’aquest glamurós maridatge.

Aquesta campanya té diversos objectius a complir, el principal és potenciar tant els  vins de xarel·lo del Penedès, com les ostres del Delta, però n’hi ha molts més. Ens trobem davant d’un maridatge amb infinitat de matisos: la terra i el mar Mediterrani, l’alta gastronomia, el potenciar el producte de proximitat, i el trencar amb molts hàbits que normalment només fem quan sortim de casa nostra.

Un maridatge avalat recentment per en Ferran Adrià, que combina la frescor cítrica i la textura dolça del xarel·lo, amb la salinitat i profunditat de les ostres.

La síntesi queda definida en la presentació que n’he fet avui “Els maridatges són molt subjectius, però aquí estem davant d’un d’aquests maridatges perfectes. Les partícules de terra es transformen en joia dins de les ostres, i les partícules de mar dipositades a cada cep de xarel·lo, creen les joies més grans de la terra”.

Salut i Xarel·lo!

Capítol 4: La perla negre!

ABSIS 2003 de Parés Baltà. (DO Penedès)

Si algú encara dubta del potencial que pot donar el Penedès, un territori en ple procés de canvi qualitatiu i aposta lenta, però ferma, per les varietats autòctones, la realitat varietal és la que tenim i ens ha vingut heretada d’un passat “afrancesat”. Però, lluny de descartar el que ve de l’estranger trobo que sempre que aquest acolliment sigui per fer treballs finals com el d’aquest Absis 2003, el seu ús es dona per ben empleat.

Un cupatge d’Ull de Llebre, Merlot, Cabernet  Sauvignon i Syrah d’una elegància extrema. Color vermell terròs, sedositat fins i tot al caure en la copa, aromes de canyella, clau i altres espècies culinàries, fruites vermelles madures, mores i prunes, amb llàgrima intensa. Al portar-lo a la boca, trobem records a caixa de cigars Havans, entrada potent amplia i carnosa, amb tanins vius, en un nou apropament deixa volar el tocs balsàmics, toffes i fumats i constata la seva estructura complexa, el llarg final amb vainilles i regalèssia ens deixarà un somriure etern.

Salut i Vi!

Capítol 3: La Carinyena eterna!

Vertical de Vall Llach. (DOQ Priorat)

El divendres 5 d’octubre vaig tenir el gran privilegi de poder gaudir d’un tast en vertical d’una dècada del vi Vall Llach del celler Vall Llach a Porrera, després d’una visita a les vinyes en 4×4 i 2Cv, i posterior vista a la bodega, un grup reduït de professionals del vi varem seure a la taula de tast on 4 copes servides amb decantador i sense saber la seva anyada, prometien una estona de fortes sensacions.

Vall LLach – És el vi de gamma alta del Celler, un cupatge presidit per carinyenes centenàries (110 anys) de la finca més alta de tot el Priorat, el “Mas de la Rosa” i reforçat amb les varietats bordalesses que poc a poc van donant pas a la dolça garnatxa.

El meu anàlisi i a ampolla descoberta és aquest:

1999 – Segona anyada de la història d’aquest vi, anyada correcta i amb bon equilibri entre un estiu sec i un Octubre humit i fresc, verema avançada per risc de cuc.

El vi presenta color melmelada i codony i al nas destaca el pas del temps i algunes notes verdes, un cop a la boca et reafirma un envelliment subtil, però amb una viva i amable acidesa que fa pensar en el recorregut que encara pot arribar a tenir. Un cop a la boca, la tardor t’inunda, les fulles caigudes i el bosc mullat, els arbres i matolls, la fruita vermella madura i els bombons de licor. Voluptuós.

2001 – Anyada excepcional, any jardí, clima perfecte, sense excessos ni carències, verema avançada gràcies a la perfecta evolució del gra.

Sorprenent color que combina els tocs terrosos i els roses pàl·lids, conjunció cromàtica que descol·loca alhora de posar-li edat. Aroma explosiu i dens, d’oli d’oliva i aquells tocs volàtils prioratins que tant m’agraden. Un cop a la boca, t’omple tots els racons de frescor i acidesa, impregnant el paladar de records del paisatge mediterrani , els fruit secs, els cítrics i la llicorella. Immens.

2005 – L’any de l’elegància, molt equilibri climàtic però sense aportació d’estructura suficient per fer vins memorables.

Color jovial i viu, mai l’hagués portat al 2005, cireres i melmelada de maduixa, nas càlid i penetrant, apareix aquell toc que ja he dit que tant m’agrada i evolució molt lineal en boca que el fa entrar directe i sec, mineralitzat i pedra calenta regats per uns toffes amables i elegants. Juvenil.

2009 – Gran anyada de maduració lenta i perfecte, la collita va ser a primers de novembre,  sent l’últim celler en collir de tota la DOQ.

D’aspecte visual molt similar l’anterior tot i ser 4 anys més jove, te una personalitat més jove i fruital on apareixen les fruites negres del bosc, barrejades en el mateix cistell amb pomes vermelles, romaní i espígol. Un llarg recorregut en boca ens parla de les seves intencions tot i que amb la timidesa típica d’un infant de la seva edat. Un vi de guarda per recordar. En construcció.

Salut i Carinyenes!