Capítol 3: La Carinyena eterna!

Vertical de Vall Llach. (DOQ Priorat)

El divendres 5 d’octubre vaig tenir el gran privilegi de poder gaudir d’un tast en vertical d’una dècada del vi Vall Llach del celler Vall Llach a Porrera, després d’una visita a les vinyes en 4×4 i 2Cv, i posterior vista a la bodega, un grup reduït de professionals del vi varem seure a la taula de tast on 4 copes servides amb decantador i sense saber la seva anyada, prometien una estona de fortes sensacions.

Vall LLach – És el vi de gamma alta del Celler, un cupatge presidit per carinyenes centenàries (110 anys) de la finca més alta de tot el Priorat, el “Mas de la Rosa” i reforçat amb les varietats bordalesses que poc a poc van donant pas a la dolça garnatxa.

El meu anàlisi i a ampolla descoberta és aquest:

1999 – Segona anyada de la història d’aquest vi, anyada correcta i amb bon equilibri entre un estiu sec i un Octubre humit i fresc, verema avançada per risc de cuc.

El vi presenta color melmelada i codony i al nas destaca el pas del temps i algunes notes verdes, un cop a la boca et reafirma un envelliment subtil, però amb una viva i amable acidesa que fa pensar en el recorregut que encara pot arribar a tenir. Un cop a la boca, la tardor t’inunda, les fulles caigudes i el bosc mullat, els arbres i matolls, la fruita vermella madura i els bombons de licor. Voluptuós.

2001 – Anyada excepcional, any jardí, clima perfecte, sense excessos ni carències, verema avançada gràcies a la perfecta evolució del gra.

Sorprenent color que combina els tocs terrosos i els roses pàl·lids, conjunció cromàtica que descol·loca alhora de posar-li edat. Aroma explosiu i dens, d’oli d’oliva i aquells tocs volàtils prioratins que tant m’agraden. Un cop a la boca, t’omple tots els racons de frescor i acidesa, impregnant el paladar de records del paisatge mediterrani , els fruit secs, els cítrics i la llicorella. Immens.

2005 – L’any de l’elegància, molt equilibri climàtic però sense aportació d’estructura suficient per fer vins memorables.

Color jovial i viu, mai l’hagués portat al 2005, cireres i melmelada de maduixa, nas càlid i penetrant, apareix aquell toc que ja he dit que tant m’agrada i evolució molt lineal en boca que el fa entrar directe i sec, mineralitzat i pedra calenta regats per uns toffes amables i elegants. Juvenil.

2009 – Gran anyada de maduració lenta i perfecte, la collita va ser a primers de novembre,  sent l’últim celler en collir de tota la DOQ.

D’aspecte visual molt similar l’anterior tot i ser 4 anys més jove, te una personalitat més jove i fruital on apareixen les fruites negres del bosc, barrejades en el mateix cistell amb pomes vermelles, romaní i espígol. Un llarg recorregut en boca ens parla de les seves intencions tot i que amb la timidesa típica d’un infant de la seva edat. Un vi de guarda per recordar. En construcció.

Salut i Carinyenes!

Advertisements

One comment on “Capítol 3: La Carinyena eterna!

  1. un tast emocionant i privilegiat, fantàstic. gràcies a tu per les gestions i haver-nos-en fet partíceps 😉

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s