Capítol 16: El vi, a crucis!

Vi a Crucis

EL VI PORTA UNA CREU MASSA PESADA.

No voldria que penseu ara que vull posar-me al gremi de la restauració d’esquena l’únic que intento amb aquestes paraules és donar un toc d’atenció i fer veure als, cada cop menys, restaurants que no tenen un equilibri en la part que li toca al vi , i que ni costa tant ni és tan difícil fer un petit pas cap a la millora en aquest aspecte.

És massa fàcil, encara, trobar locals on la cura pels seus plats estigui en nivells “estrellats” i que fins i tot hagin volgut fer una carta de vins amb certs tocs representatius del panorama vinícola català, però, amb el gran problema de la posada en escena i guió, que és on vull aprofundir amb aquest escrit.

Parlar de l’efecte “Riojitis” ni és nou ni està superat, cartes de vins amb excés de referències d’aquella regió, que lluny de fer un recull de les últimes tendències, conformen un catàleg de la noblesa castellana. Grans vins, sens dubte, però que potser, amb menys presència, donarien pas a descobrir altres productes molt més propers i nous. L’efecte “Riberitis” estaria argumentat de la mateixa manera però sense tants títols nobiliaris i amb noms més difícils de pronunciar.
Passat aquest punt ens trobem amb una altra barrera, moltes vegades insalvable, que és la dels preus. Senyors restauradors no vulguem pagar una caixa de vi amb la venda d’una sola ampolla, això ni és bo per a vostè, i ni molt menys per al celler que els fa. Uns preus ajustats al producte i sense inflades excessives, facilitaran la seva venda i rotació guanyant en consum al restaurant i permetran al client gaudir d’un vi a l’alçada dels seus plats.
I finalment, el toc final, la guinda del pastís, l’última penitència, la copa.
Un cop acceptat que beurem un vi excessivament car, fins i tot apostant per alguna referència curiosa de la carta, i perquè un dia és un dia, ens trobem davant nostre la peça més preuada de la cristiandat, el calze amb el que Crist va donar a beure la seva sang. Un vidre de gruix considerable i capacitat reduïda que ens deixarà desconcertats davant el cambrer i amb el sofriment afegit i possiblement encertat que l’alta temperatura del vi sigui capaç de desincrustar la calç del vidre.

En resum, un viacrucis pel consumidor i amant del vi, totalment evitable, que moltes vegades et marca l’establiment amb una “x” difícil d’esborrar.
Els restaurants han de ser coherents i si de veritat aposten pel vi, que sigui de forma professional, completa i equilibrada.

Salut i Bon vi!

*Extret de l’article homònim que vaig escriure per Cupatges.cat el 15 d’octubre del 2012

http://www.cupatges.cat/noticia/1496/crucis

Capítol 15: Mentiderraneament!

Anunci Damm

EL PODER DE LA CERVESA I LA FALTA D’IDENTITAT.

Tal i com ens tenen acostumats en els últims anys, l’empresa cervesera DAMM, ja ha presentat el seu anunci per a la campanya 2013 del seu ultra conegut eslògan Mediterràniament! Una campanya que per cert, aquest any s’avança considerablement, allunyant-se dels estiuencs paisatges de cales, barques i platges que enamoren, però mantenint el mateix eslògan que els uneix a una cultura i tradició molt nostra (segons ells).

Sota la meva opinió, i per això escric aquest post, als creatius i ideòlegs de la campanya i de l’empresa, se’ls ha anat bastant l’olla, i és que, encara declarant-me consumidor esporàdic de cervesa, sóc de l’opinió que possiblement sigui la beguda que més mal està fent al consum i gaudi del vi a casa nostra, dada que no només reflecteixen les xifres, (2011 – Consum del Vi a Espanya 24 litres / habitant / any. 2011 –Consum de Cervesa a Espanya 48 litres / habitant / any) i que potser ens pugui semblar molt vi, però que comparant-les amb les d’altres països com França (63 l / p / a), Itàlia (52 l / p / a) o fins i tot Dinamarca (38 l / p / a) veiem que sent Espanya la major vinya del món i tercer productor mundial, aquí no es beu vi!

Bé, tornant a l’anada d’olla de Damm, he de començar explicant que ja en el seu inici, l’eslògan Mediterràniament! és equívoc i enganyós, ja que la cervesa, pel seu transcurs històric, de Mediterrània en té ben poc, ja que el seu perfeccionament, culte i integració cultural la trobarem als països del nord del continent, ja que per clima i latitud el cultiu més adequat en aquestes zones són precisament els cereals,  no com al Mediterrani (el nostre) on el cultiu per excel·lència és el de la vinya. Fins aquí un engany que ens han volgut vendre i venut perfectament des del primer any de la campanya, que sumat a una cançoneta enganxosa i “cumbaiá” (però en anglès), a alguns els ha calat fins a veure la cervesa com la beguda més nostra i legitima, fugint d’esnobismes i tonteries franceses que envolten el vi.

Però aquest any la cosa ha anat a més, no només mantenint la falsa consigna, sinó que a més barrejant el sushi (Japó) i el futbol (Anglaterra), ​​dos ancestrals referents mediterrànis per excel·lència, per acabar-nos de submergir en aquesta gran farsa de la publicitat que modifica i emmascara els costums històrics d’un clima i un territori. Pel que veig, possiblement l’element més mediterrani de tot l’anunci sigui el propi Cesc, nascut a Arenys de Mar

Fa temps que els amants del vi li veiem les orelles al llop de la cervesa i la culminació va arribar el passat cap d’any on dues cadenes televisives, patrocinades per una banda i fent el seu propi boicot al cava per altre, van decidir celebrar les campanades bevent cervesa i intentant desbancar el cava i altres vins escumosos del seu paper protagonista en les celebracions i brindis de tota la vida.

Això no ha fet més que començar, i tampoc vinc a demanar a ningú que no begui cervesa, quan jo mateix, de tant en tant em bec una, però si demano consciència i equilibri, que valorem el moment i el lloc i sobre tot el nostre ordre de prioritats a l’hora de consumir begudes d’alcohol mitjà, el nostre vi mereix estar en el més alt i ser consumit i gaudit cada dia per demostrar que el nostre esperit, cultura i tradicions són realment mediterrànies i autèntiques.

Salut i Vi!

Capítol 14: S’aCava?

Cava NO                                                                                                                                                                               *fotografia agafada del bloc Vi-Franc de Ramon Francàs

BOMBOLLES QUE EXPLOTEN, I LA REALITAT DEL CAVA.

 En les últimes setmanes estan apareixent moltes notícies vinculades als moviments i problemes que hi ha amb la DO Cava, o com millor m’agrada anomenar, el Consejo Regulador del Cava. Aquestes notícies generen comentaris i opinions, però segons sembla també hi ha molts dubtes i desconeixement sobre aquest CR i el Cava en general.

 Amb aquest post només vull posar sobre la taula i de manera clara, la realitat de la DO i com no, donar el meu particular punt de vista del conjunt, sense pretendre convèncer ningú de que les meves opinions siguin les del camí correcte i únic a seguir.

 Per aclarir-ho, millor començar des del principi; El cava neix entre els anys 1865  i 1872 de la mà dels senyors Agustí Vilaret de Mont-Marçal per una part i del senyor Josep Raventós i Fatjó de Codorniu per l’altre, que inspirats en el mètode tradicional (segona fermentació en ampolla, Champenoise) que van descobrir a la champagne, van voler imitar, això si, donant-li la personalitat del clima i varietats típiques del Penedès naixent aquest Xampany típicament Català. No va ser fins l’any 1972 quan es va crear el Consejo Regulador i la Denominación de Origen Cava, si, tot en castellà, perquè hem de saber que el CRDO Cava depèn directament del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació del Govern d’Espanya igual que ho fa la DOCa Rioja, les dues úniques a tot l’estat, aquest “Consejo”, va crear un registre específic d’elaboradors de vins escumosos de tot l’estat, amb els requisits que si complien les condicions d’elaboració i vinificació, podrien dir-se Cava i estar considerat un “veqprd” (Vi escumós de qualitat produït en una regió determinada). Així doncs, no ens ha de sorprendre que es faci Cava a altres regions d’Espanya, concretament a 160 municipis compresos en les comunitats autònomes de Catalunya, Aragó, Extremadura, País Basc, València, Navarra i la Rioja.

Sincerament i sota la meva opinió un greu error per part dels cavistes catalans de no crear una DO pròpia i amb identitat de territori com ho són les altres DO catalanes, i és per això que no m’agrada anomenar-la DO, ja que d’origen ens diu més aviat poc, i més encara, quan tot i que ningú ho diu, es permet que amb raïm, most o vi d’Alacant es vinifiqui com a cava a Catalunya o que caves fets a casa nostra s’etiquetin amb marques Extremenyes, per posar dos exemples.

 Des de fa uns anys cap aquí, a Catalunya s’estan elaborant caves amb una grandíssima qualitat, petits, mitjans i fins i tot grans elaboradors que aposten cada dia més per uns aspectes qualitatius, d’agricultura i concepte de “terroir” i autenticitat, que xoca de front amb l’aspecte poc identitari menys territorial de la pròpia DO. Això sumat a l’entrada o permissivitat per part del CR de l’entrada de caves i cavistes de qualitat dubtosa i preus d’escàndol (Brut Natures a 1,65 € i fins a 0,90 € per exportació) ha fet que les cases que lluiten i treballem amb una filosofia basada en la passió per la terra i el producte, cada cop estiguin més descontentes amb el CR i provoqui el començament de la veritable revolució del Cava.

 Una revolució iniciada pel celler Mas Comtal, sortint de la DO Cava per incorporar les seves bombolles com Escumosos de la DO Penedès, a qui li han anat seguint l’estela altres cellers com Colet, Can Ramon, Loxarel, Mas Bertran, Can Ràfols del Caus, entre d’altres i que a culminat amb l’explosiva notícia de la sortida de Raventós i Blanc (descendents del creador del cava) per, a diferència dels altres cellers, no entrar a la DO Penedès i crear una identitat pròpia fora de tota DO, la “Conca del Riu Anoia”. Un fet que vol encara més, parlar de territori, en un concepte més concentrat i identitari. Sota el meu parer, una aposta massa arriscada, que podia haver-se iniciat sota la tutela de la DO Penedès i després delimitar coma subzona específica per escumosos de qualitat, però tot i així, aplaudida per mi, pel seu coratge.

 Tot això, i deixant-me mil coses al tinter, ja que és un tema del qual es pot escriure un llibre, només faltava que la resta de regions del Cava fora de Catalunya, hagin iniciat el seu propi boicot i competència deslleial cap a “companys” de DO, sumant aquest al que ja pateixen les bombolles catalanes, des del 2005, per part del consumidors de la resta de l’estat, factor també s’ha de dir, que va obligar a fer obrir els ulls als cavistes catalans i mirar cap el negoci de l’exportació , cosa que els hi va anar molt bé, i actualment el consum de cava català a Espanya, no crea dependència per la supervivència d’aquests cellers, resumint, els boicotejadors van fer i segueixen fent, grans favors.

 Acabo expressant el meu desig d’arribar a veure que la revolució que ara comença, posicioni els escumosos en el lloc que mereixen i que es determinin uns valors territorials que defineixin la seva procedència, clima i paisatge. Que els grans Caves catalans, des del més petit cellers al de més volum, que aposten per seguir com a tals, puguin lluir el seu tret identitari, dins de la DO generant subzones o fins i tot amb una de nova, i que els escumosos emparats en la DO Penedès facin pinya i no deixin baixar ni un esglaó la qualitat del producte que els identifica amb una terra, però sobretot, que ningú tingui por de posicionar-se i ser coherent amb la seva filosofia, que no baixi el cap davant els insults, boicots o campanyes de desprestigi, el cava o la bombolla catalana és única i és el nostre, gaudim-la amb el cap i cor, i apreciem i valorem a qui lluita perquè cada dia, el seu treball i suor, siguin el reflex de la nostra terra …….. la resta, que beguin el que vulguin, ells s’ho perden!

Salut i bombolles!

Capítol 11: Goool del Barça!

LA HIPOCRESIA INSTITUCIONAL CATALANA.

En els últims dies m’han sorprès una sèrie de fets que em forcen a plasmar la meva indignació en aquest post.

Pocs anys enrere, va néixer una tendència positiva i generalitzada cap a la promoció del consum del vi Català, no només de cara a l’estranger o altres zones de l’estat, sinó, principalment enfocada cap al públic Català, ja que lamentablement al nostre país es patia i pateix una febre de consum de vins provinents d’altres regions, sense parar atenció als grans vins i alta qualitat dels productes d’aquí. Que potser no ho siguin tots? Estic d’acord! Però tampoc ho són tots els que vénen de fora, i posats a potenciar una economia i un món rural, millor que sigui el nostre, crec.

Doncs bé, ara que anys després ja tenim revistes i guies específiques de vi català, tenim programes en les televisió públiques i locals, que s’han creat models de negoci de distribució directe amb cartes personalitzades i fins i tot els crítics de major prestigi mundial avalen la qualitat dels nostres vins, estem just en el moment en què les institucions i entitats públiques haurien de donar el seu cop de mà ajudant a lluitar contra els “boicots” reals que estan rebent els nostres productes des de fora, i aprofitar el context d’aires d’independència i catalanitat, que semblen fins i tot estar de moda, per provocar el consum del vi de proximitat i alleujar part de la crisi del sector.

Quina és la meva gran sorpresa en descobrir, fa molt pocs dies, que el F.C. Barcelona ja té el seu vi oficial, el qual anirà amb els noms dels més famosos jugadors del planter i que aquest vi, un vi negre amb criança, serà un RIOJA i de 6,5 €! Si, si, com si aquí no hi haguessin suficients vins de qualitat, han d’anar a crear el seu vi a la regió que més ven a Catalunya i de les que de ben segur, menys ens compra i a més, un vi de baixa qualitat. Poca sensibilitat la d’aquest Club cap a la seva terra i pocs reflexos dels cellers Catalans de deixar escapar la possibilitat que el Barça porti vi Català a les seves ampolles. En poques paraules, el Barça ens ha marcat un Golàs!

Si això li sumem que CiU va regar els sopars de l’última campanya electoral amb vins de Rioja, i que moltes empreses “públiques”, com Transports Metropolitans de Barcelona es decantin per regalar els lots de Nadal dels seus 10.000 empleats, vins de Somontano i Ribera del Duero en lloc de vins Catalans, fa que tot plegat, soni a hipocresia per part dels de dalt, falta de credibilitat cap als nostres productes i una gran falta de respecte a la nostra gent.

Salut i Vi Català!

Vi del Barça

Capítol 7: Hallowine!

Vins que fan por!

Aprofitant que estem en unes dates on els que tenim més de 40 celebrem la castanyada i el de menys celebren el halloween us explicaré una història de por per joves i grans.

Si amigues i amics, els HalloWines existeixen i viuen entre nosaltres, però provenen d’un altre dimensió, una de ben coneguda, són vins que fan por, molta por, ja que estan fets d’una matèria incomprensible i amenacen amb fer-nos passar una nit de terror amb mal sons i foc intern.

Aquests essers d’aspecte normal i pacífic poden presentar-se en forma de vi blanc, rosat, negre o escumós, però són fàcilment recognoscibles per que sempre van acompanyats d’un preu amb la xifra ben baixa que utilitzen com esquer per entrar a la nostra llar i amargar-nos la nit.

No us deixeu enganyar i no els mireu directament a l’etiqueta, el seu poder és sobrenatural, ja que han nascut fruit de ments fredes i calculadores, no escolteu les seves paraules, que parlen de nobles fustes,  màgiques bombolles o zones de prestigi, perquè tant fa d’on provinguin, tots venen a fer mal.

Si algun dia us trobéssiu algun d’aquests monstres per casa o dins d’un malèvol lot de Nadal, on s’acostumen a camuflar, el millor que podeu fer és combatre’l amb una poderosa i cítrica gasosa o fer amb ell una cruenta sangria sense pietat, aneu en compte!!

Salut i Vi (de veritat)!

Capítol 5: Poques ganes!

Poques ganes de fer-ho be!

Sóc partidari de la creació de noves denominacions d’origen o subzones, sempre que aquestes tinguin un tret diferenciador que les faci especials per una raó o altre de la resta de zones ja existents. Del que ja no sóc tan partidari, és que aquestes DO’s siguin inventades en els restaurants, simplement, per que no hi ha ni les ganes ni l’intenció de fer les coses ben fetes. Ningú és perfecte, ni tothom te un coneixement profund de la geografia del vi, però si tens un negoci, i en aquest cas estem davant d’una carta d’un car restaurant de Barcelona, el mínim que pots fer és informar-te o assessorar-te per fer una carta de vins en condicions, igual que ho faries amb un altre apartat que desconeguessis i  així evitar aquestes “joies” de la literatura vinícola que indiquen molt del que et pots trobar quan demanis el vi.

A la fotografia podeu veure la magnífica i inexistent DO Viñas del Vero, que realment és el nom de la bodega ¡ pertany a la DO Somontano.

Per acabar la festa (abaix) desqualifiquen al Priorat desprès de quasi 20 anys sent una DO Qualificada i només veiem un vi del Penedès, mentre el llistat que baixa de Riojas no deixa veure ni el titol.

En definitiva…trist, molt trist

Salut i Ganes!!