Capítol 14: S’aCava?

Cava NO                                                                                                                                                                               *fotografia agafada del bloc Vi-Franc de Ramon Francàs

BOMBOLLES QUE EXPLOTEN, I LA REALITAT DEL CAVA.

 En les últimes setmanes estan apareixent moltes notícies vinculades als moviments i problemes que hi ha amb la DO Cava, o com millor m’agrada anomenar, el Consejo Regulador del Cava. Aquestes notícies generen comentaris i opinions, però segons sembla també hi ha molts dubtes i desconeixement sobre aquest CR i el Cava en general.

 Amb aquest post només vull posar sobre la taula i de manera clara, la realitat de la DO i com no, donar el meu particular punt de vista del conjunt, sense pretendre convèncer ningú de que les meves opinions siguin les del camí correcte i únic a seguir.

 Per aclarir-ho, millor començar des del principi; El cava neix entre els anys 1865  i 1872 de la mà dels senyors Agustí Vilaret de Mont-Marçal per una part i del senyor Josep Raventós i Fatjó de Codorniu per l’altre, que inspirats en el mètode tradicional (segona fermentació en ampolla, Champenoise) que van descobrir a la champagne, van voler imitar, això si, donant-li la personalitat del clima i varietats típiques del Penedès naixent aquest Xampany típicament Català. No va ser fins l’any 1972 quan es va crear el Consejo Regulador i la Denominación de Origen Cava, si, tot en castellà, perquè hem de saber que el CRDO Cava depèn directament del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació del Govern d’Espanya igual que ho fa la DOCa Rioja, les dues úniques a tot l’estat, aquest “Consejo”, va crear un registre específic d’elaboradors de vins escumosos de tot l’estat, amb els requisits que si complien les condicions d’elaboració i vinificació, podrien dir-se Cava i estar considerat un “veqprd” (Vi escumós de qualitat produït en una regió determinada). Així doncs, no ens ha de sorprendre que es faci Cava a altres regions d’Espanya, concretament a 160 municipis compresos en les comunitats autònomes de Catalunya, Aragó, Extremadura, País Basc, València, Navarra i la Rioja.

Sincerament i sota la meva opinió un greu error per part dels cavistes catalans de no crear una DO pròpia i amb identitat de territori com ho són les altres DO catalanes, i és per això que no m’agrada anomenar-la DO, ja que d’origen ens diu més aviat poc, i més encara, quan tot i que ningú ho diu, es permet que amb raïm, most o vi d’Alacant es vinifiqui com a cava a Catalunya o que caves fets a casa nostra s’etiquetin amb marques Extremenyes, per posar dos exemples.

 Des de fa uns anys cap aquí, a Catalunya s’estan elaborant caves amb una grandíssima qualitat, petits, mitjans i fins i tot grans elaboradors que aposten cada dia més per uns aspectes qualitatius, d’agricultura i concepte de “terroir” i autenticitat, que xoca de front amb l’aspecte poc identitari menys territorial de la pròpia DO. Això sumat a l’entrada o permissivitat per part del CR de l’entrada de caves i cavistes de qualitat dubtosa i preus d’escàndol (Brut Natures a 1,65 € i fins a 0,90 € per exportació) ha fet que les cases que lluiten i treballem amb una filosofia basada en la passió per la terra i el producte, cada cop estiguin més descontentes amb el CR i provoqui el començament de la veritable revolució del Cava.

 Una revolució iniciada pel celler Mas Comtal, sortint de la DO Cava per incorporar les seves bombolles com Escumosos de la DO Penedès, a qui li han anat seguint l’estela altres cellers com Colet, Can Ramon, Loxarel, Mas Bertran, Can Ràfols del Caus, entre d’altres i que a culminat amb l’explosiva notícia de la sortida de Raventós i Blanc (descendents del creador del cava) per, a diferència dels altres cellers, no entrar a la DO Penedès i crear una identitat pròpia fora de tota DO, la “Conca del Riu Anoia”. Un fet que vol encara més, parlar de territori, en un concepte més concentrat i identitari. Sota el meu parer, una aposta massa arriscada, que podia haver-se iniciat sota la tutela de la DO Penedès i després delimitar coma subzona específica per escumosos de qualitat, però tot i així, aplaudida per mi, pel seu coratge.

 Tot això, i deixant-me mil coses al tinter, ja que és un tema del qual es pot escriure un llibre, només faltava que la resta de regions del Cava fora de Catalunya, hagin iniciat el seu propi boicot i competència deslleial cap a “companys” de DO, sumant aquest al que ja pateixen les bombolles catalanes, des del 2005, per part del consumidors de la resta de l’estat, factor també s’ha de dir, que va obligar a fer obrir els ulls als cavistes catalans i mirar cap el negoci de l’exportació , cosa que els hi va anar molt bé, i actualment el consum de cava català a Espanya, no crea dependència per la supervivència d’aquests cellers, resumint, els boicotejadors van fer i segueixen fent, grans favors.

 Acabo expressant el meu desig d’arribar a veure que la revolució que ara comença, posicioni els escumosos en el lloc que mereixen i que es determinin uns valors territorials que defineixin la seva procedència, clima i paisatge. Que els grans Caves catalans, des del més petit cellers al de més volum, que aposten per seguir com a tals, puguin lluir el seu tret identitari, dins de la DO generant subzones o fins i tot amb una de nova, i que els escumosos emparats en la DO Penedès facin pinya i no deixin baixar ni un esglaó la qualitat del producte que els identifica amb una terra, però sobretot, que ningú tingui por de posicionar-se i ser coherent amb la seva filosofia, que no baixi el cap davant els insults, boicots o campanyes de desprestigi, el cava o la bombolla catalana és única i és el nostre, gaudim-la amb el cap i cor, i apreciem i valorem a qui lluita perquè cada dia, el seu treball i suor, siguin el reflex de la nostra terra …….. la resta, que beguin el que vulguin, ells s’ho perden!

Salut i bombolles!

Anuncis

Capítol 6: Mar i muntanya!

Ostres, Xarel·lo Penedès!

Avui s’ha presentat als mitjans de comunicació del Penedès i del Tarragonès, la nova campanya de la Denominació d’Origen Penedès, “Ostres, Xarel·lo Penedès”, l’acte s’ha dut a terme al restaurant Cigró d’Or de Vilafranca on el seu xef, l’Oriol Llavina, ja fa 4 anys, va plantar la llavor d’aquest glamurós maridatge.

Aquesta campanya té diversos objectius a complir, el principal és potenciar tant els  vins de xarel·lo del Penedès, com les ostres del Delta, però n’hi ha molts més. Ens trobem davant d’un maridatge amb infinitat de matisos: la terra i el mar Mediterrani, l’alta gastronomia, el potenciar el producte de proximitat, i el trencar amb molts hàbits que normalment només fem quan sortim de casa nostra.

Un maridatge avalat recentment per en Ferran Adrià, que combina la frescor cítrica i la textura dolça del xarel·lo, amb la salinitat i profunditat de les ostres.

La síntesi queda definida en la presentació que n’he fet avui “Els maridatges són molt subjectius, però aquí estem davant d’un d’aquests maridatges perfectes. Les partícules de terra es transformen en joia dins de les ostres, i les partícules de mar dipositades a cada cep de xarel·lo, creen les joies més grans de la terra”.

Salut i Xarel·lo!

Capítol 4: La perla negre!

ABSIS 2003 de Parés Baltà. (DO Penedès)

Si algú encara dubta del potencial que pot donar el Penedès, un territori en ple procés de canvi qualitatiu i aposta lenta, però ferma, per les varietats autòctones, la realitat varietal és la que tenim i ens ha vingut heretada d’un passat “afrancesat”. Però, lluny de descartar el que ve de l’estranger trobo que sempre que aquest acolliment sigui per fer treballs finals com el d’aquest Absis 2003, el seu ús es dona per ben empleat.

Un cupatge d’Ull de Llebre, Merlot, Cabernet  Sauvignon i Syrah d’una elegància extrema. Color vermell terròs, sedositat fins i tot al caure en la copa, aromes de canyella, clau i altres espècies culinàries, fruites vermelles madures, mores i prunes, amb llàgrima intensa. Al portar-lo a la boca, trobem records a caixa de cigars Havans, entrada potent amplia i carnosa, amb tanins vius, en un nou apropament deixa volar el tocs balsàmics, toffes i fumats i constata la seva estructura complexa, el llarg final amb vainilles i regalèssia ens deixarà un somriure etern.

Salut i Vi!

Capítol 2: L’Espot de Nadal!

Anunci per Tv de la campanya de Nadal de la DO Penedès.

Qui m’anava a dir que estrenaria el meu bloc publicant la notícia que he gravat l’espot de la campanya de Nadal de la Denominació d’Origen Penedès al costat de l’Elisabeth Carnicé (la guapa presentadora del programa casteller Quarts de 9 del canal 33), en Gerard Jané (enòleg i propietari del celler Jané Ventura i la Isabel Vidal (viticultora del Penedès). Total, que parlar de la meva terra i del Xarel·lo, per mi ha estat un veritable plaer.

Ara espero que quan veieu l’anunci us entri “mono” de Xarel·lo i compartiu una ampolleta amb qui tingueu més a prop.

Salut i Xarel·lo!