Capítol 16: El vi, a crucis!

Vi a Crucis

EL VI PORTA UNA CREU MASSA PESADA.

No voldria que penseu ara que vull posar-me al gremi de la restauració d’esquena l’únic que intento amb aquestes paraules és donar un toc d’atenció i fer veure als, cada cop menys, restaurants que no tenen un equilibri en la part que li toca al vi , i que ni costa tant ni és tan difícil fer un petit pas cap a la millora en aquest aspecte.

És massa fàcil, encara, trobar locals on la cura pels seus plats estigui en nivells “estrellats” i que fins i tot hagin volgut fer una carta de vins amb certs tocs representatius del panorama vinícola català, però, amb el gran problema de la posada en escena i guió, que és on vull aprofundir amb aquest escrit.

Parlar de l’efecte “Riojitis” ni és nou ni està superat, cartes de vins amb excés de referències d’aquella regió, que lluny de fer un recull de les últimes tendències, conformen un catàleg de la noblesa castellana. Grans vins, sens dubte, però que potser, amb menys presència, donarien pas a descobrir altres productes molt més propers i nous. L’efecte “Riberitis” estaria argumentat de la mateixa manera però sense tants títols nobiliaris i amb noms més difícils de pronunciar.
Passat aquest punt ens trobem amb una altra barrera, moltes vegades insalvable, que és la dels preus. Senyors restauradors no vulguem pagar una caixa de vi amb la venda d’una sola ampolla, això ni és bo per a vostè, i ni molt menys per al celler que els fa. Uns preus ajustats al producte i sense inflades excessives, facilitaran la seva venda i rotació guanyant en consum al restaurant i permetran al client gaudir d’un vi a l’alçada dels seus plats.
I finalment, el toc final, la guinda del pastís, l’última penitència, la copa.
Un cop acceptat que beurem un vi excessivament car, fins i tot apostant per alguna referència curiosa de la carta, i perquè un dia és un dia, ens trobem davant nostre la peça més preuada de la cristiandat, el calze amb el que Crist va donar a beure la seva sang. Un vidre de gruix considerable i capacitat reduïda que ens deixarà desconcertats davant el cambrer i amb el sofriment afegit i possiblement encertat que l’alta temperatura del vi sigui capaç de desincrustar la calç del vidre.

En resum, un viacrucis pel consumidor i amant del vi, totalment evitable, que moltes vegades et marca l’establiment amb una “x” difícil d’esborrar.
Els restaurants han de ser coherents i si de veritat aposten pel vi, que sigui de forma professional, completa i equilibrada.

Salut i Bon vi!

*Extret de l’article homònim que vaig escriure per Cupatges.cat el 15 d’octubre del 2012

http://www.cupatges.cat/noticia/1496/crucis

Capítol 5: Poques ganes!

Poques ganes de fer-ho be!

Sóc partidari de la creació de noves denominacions d’origen o subzones, sempre que aquestes tinguin un tret diferenciador que les faci especials per una raó o altre de la resta de zones ja existents. Del que ja no sóc tan partidari, és que aquestes DO’s siguin inventades en els restaurants, simplement, per que no hi ha ni les ganes ni l’intenció de fer les coses ben fetes. Ningú és perfecte, ni tothom te un coneixement profund de la geografia del vi, però si tens un negoci, i en aquest cas estem davant d’una carta d’un car restaurant de Barcelona, el mínim que pots fer és informar-te o assessorar-te per fer una carta de vins en condicions, igual que ho faries amb un altre apartat que desconeguessis i  així evitar aquestes “joies” de la literatura vinícola que indiquen molt del que et pots trobar quan demanis el vi.

A la fotografia podeu veure la magnífica i inexistent DO Viñas del Vero, que realment és el nom de la bodega ¡ pertany a la DO Somontano.

Per acabar la festa (abaix) desqualifiquen al Priorat desprès de quasi 20 anys sent una DO Qualificada i només veiem un vi del Penedès, mentre el llistat que baixa de Riojas no deixa veure ni el titol.

En definitiva…trist, molt trist

Salut i Ganes!!