Capítol 14: S’aCava?

Cava NO                                                                                                                                                                               *fotografia agafada del bloc Vi-Franc de Ramon Francàs

BOMBOLLES QUE EXPLOTEN, I LA REALITAT DEL CAVA.

 En les últimes setmanes estan apareixent moltes notícies vinculades als moviments i problemes que hi ha amb la DO Cava, o com millor m’agrada anomenar, el Consejo Regulador del Cava. Aquestes notícies generen comentaris i opinions, però segons sembla també hi ha molts dubtes i desconeixement sobre aquest CR i el Cava en general.

 Amb aquest post només vull posar sobre la taula i de manera clara, la realitat de la DO i com no, donar el meu particular punt de vista del conjunt, sense pretendre convèncer ningú de que les meves opinions siguin les del camí correcte i únic a seguir.

 Per aclarir-ho, millor començar des del principi; El cava neix entre els anys 1865  i 1872 de la mà dels senyors Agustí Vilaret de Mont-Marçal per una part i del senyor Josep Raventós i Fatjó de Codorniu per l’altre, que inspirats en el mètode tradicional (segona fermentació en ampolla, Champenoise) que van descobrir a la champagne, van voler imitar, això si, donant-li la personalitat del clima i varietats típiques del Penedès naixent aquest Xampany típicament Català. No va ser fins l’any 1972 quan es va crear el Consejo Regulador i la Denominación de Origen Cava, si, tot en castellà, perquè hem de saber que el CRDO Cava depèn directament del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació del Govern d’Espanya igual que ho fa la DOCa Rioja, les dues úniques a tot l’estat, aquest “Consejo”, va crear un registre específic d’elaboradors de vins escumosos de tot l’estat, amb els requisits que si complien les condicions d’elaboració i vinificació, podrien dir-se Cava i estar considerat un “veqprd” (Vi escumós de qualitat produït en una regió determinada). Així doncs, no ens ha de sorprendre que es faci Cava a altres regions d’Espanya, concretament a 160 municipis compresos en les comunitats autònomes de Catalunya, Aragó, Extremadura, País Basc, València, Navarra i la Rioja.

Sincerament i sota la meva opinió un greu error per part dels cavistes catalans de no crear una DO pròpia i amb identitat de territori com ho són les altres DO catalanes, i és per això que no m’agrada anomenar-la DO, ja que d’origen ens diu més aviat poc, i més encara, quan tot i que ningú ho diu, es permet que amb raïm, most o vi d’Alacant es vinifiqui com a cava a Catalunya o que caves fets a casa nostra s’etiquetin amb marques Extremenyes, per posar dos exemples.

 Des de fa uns anys cap aquí, a Catalunya s’estan elaborant caves amb una grandíssima qualitat, petits, mitjans i fins i tot grans elaboradors que aposten cada dia més per uns aspectes qualitatius, d’agricultura i concepte de “terroir” i autenticitat, que xoca de front amb l’aspecte poc identitari menys territorial de la pròpia DO. Això sumat a l’entrada o permissivitat per part del CR de l’entrada de caves i cavistes de qualitat dubtosa i preus d’escàndol (Brut Natures a 1,65 € i fins a 0,90 € per exportació) ha fet que les cases que lluiten i treballem amb una filosofia basada en la passió per la terra i el producte, cada cop estiguin més descontentes amb el CR i provoqui el començament de la veritable revolució del Cava.

 Una revolució iniciada pel celler Mas Comtal, sortint de la DO Cava per incorporar les seves bombolles com Escumosos de la DO Penedès, a qui li han anat seguint l’estela altres cellers com Colet, Can Ramon, Loxarel, Mas Bertran, Can Ràfols del Caus, entre d’altres i que a culminat amb l’explosiva notícia de la sortida de Raventós i Blanc (descendents del creador del cava) per, a diferència dels altres cellers, no entrar a la DO Penedès i crear una identitat pròpia fora de tota DO, la “Conca del Riu Anoia”. Un fet que vol encara més, parlar de territori, en un concepte més concentrat i identitari. Sota el meu parer, una aposta massa arriscada, que podia haver-se iniciat sota la tutela de la DO Penedès i després delimitar coma subzona específica per escumosos de qualitat, però tot i així, aplaudida per mi, pel seu coratge.

 Tot això, i deixant-me mil coses al tinter, ja que és un tema del qual es pot escriure un llibre, només faltava que la resta de regions del Cava fora de Catalunya, hagin iniciat el seu propi boicot i competència deslleial cap a “companys” de DO, sumant aquest al que ja pateixen les bombolles catalanes, des del 2005, per part del consumidors de la resta de l’estat, factor també s’ha de dir, que va obligar a fer obrir els ulls als cavistes catalans i mirar cap el negoci de l’exportació , cosa que els hi va anar molt bé, i actualment el consum de cava català a Espanya, no crea dependència per la supervivència d’aquests cellers, resumint, els boicotejadors van fer i segueixen fent, grans favors.

 Acabo expressant el meu desig d’arribar a veure que la revolució que ara comença, posicioni els escumosos en el lloc que mereixen i que es determinin uns valors territorials que defineixin la seva procedència, clima i paisatge. Que els grans Caves catalans, des del més petit cellers al de més volum, que aposten per seguir com a tals, puguin lluir el seu tret identitari, dins de la DO generant subzones o fins i tot amb una de nova, i que els escumosos emparats en la DO Penedès facin pinya i no deixin baixar ni un esglaó la qualitat del producte que els identifica amb una terra, però sobretot, que ningú tingui por de posicionar-se i ser coherent amb la seva filosofia, que no baixi el cap davant els insults, boicots o campanyes de desprestigi, el cava o la bombolla catalana és única i és el nostre, gaudim-la amb el cap i cor, i apreciem i valorem a qui lluita perquè cada dia, el seu treball i suor, siguin el reflex de la nostra terra …….. la resta, que beguin el que vulguin, ells s’ho perden!

Salut i bombolles!

Advertisements

10 comments on “Capítol 14: S’aCava?

  1. Pablo Chamorro ha dit:

    Bravo! Article sincer i molt necessari. Avui parlàvem d’aquests fets amb una persona de fora del sector que no entenia la relació entre la DO CAVA i el seu origen vitícola. Tant de bó es pugui fer entendre a tothom que existeixen escumosos i caves de molta qualitat i altres “brevajes burbujeantes” que només volen aprofitar la marca del consell regulador fent caves de qualitats molt qüestionables.

    • Xavi Nolla ha dit:

      Moltes gràcies Pablo per el teu suport, crec que exposant les raons i els fets és quan la gent pot tenir una idea clara sobre un assumpte i prendre les seves pròpies conclusions. Salut!

  2. Em falta base per poder prendre posició pròpia, però em sembla molt raonable i lògic tot el que exposes.

  3. jordi ha dit:

    Amb sembla un article molt acertat e interesan,perque aquets berbajes vinificats tinguin el seu lloc i no on petenen està.

  4. Jordi Alcover ha dit:

    Ens agrada veure que hi ha qui ajuda en això de la vessant crítica. Ho trobàvem a faltar, durant els darrers anys hem estat massa sols entre mig de l’anomenada premsa del vi. Nosaltres esperarem a la propera edició de la Guia per expressar el nostre parer, però tot i així el que ja hem dit i escrit va en la mateixa línea del teu article, que òbviament està més actualitzat. Felicitats pel txt, és molt entenedor i accessible, que és el que cal.

    • Xavi Nolla ha dit:

      Moltes gràcies Jordi Alcover, és l’intenció primera d’aquest bloc expressar les meves opinions el més clares i entenedores possibles, amb comentaris i crítiques sempre respectuoses, però mirant d’exposar els fet per que cada persona prengui la seva pròpia opinió al respecte. Una abraçada, Salut!

  5. Joan València ha dit:

    Està molt bé Xavi, però jo no em possaría a l’alçada amb temes de país sino amb identitaris de territori i aprofitaría aquesta crisi per fugir de banderes i veritablement parlar de paissatge. Es l’hora de ser valents i no parlar d’escumós català, ja que no hem de ficar al mateix sac a un vi escumós Conca de l’Anoia (entenc això com a escumós de mètode xampagnoise produit al penedés) i un vi escumós Alella. Ja tindríem un denominador comú amb la paraula “escumós” però amb un cognom que parli de la procedència. La procedència és vital.

    • Xavi Nolla ha dit:

      Hola Joan, moltes gràcies pel teu comentari. Estic d’acord amb tu respecte el nom d’escumós català, no se’l pot anomenar així, per descomptat i si he utilitzat aquest concepte és com a terme general, igual que podria parlar de vi català, crec que és “vital” que els escumosos del Penedès (o qualsevol altre zona diferenciadora) trobin un “nom” que els diferencii de la resta de vins amb bombolles que es fan a a Catalunya i la resta de l’estat,així serà més fàcil diferenciar-los i sobretot posicionar-los qualitativament, el concepte escumós li sona malament a moltíssima gent. Ara, en temes de país, és inevitable que hi parli, ja que és quelcom intrínsec en mi, i molt més si es reben insults o provocacions des de la resta de comunitats, sóc de la ceba, que hi farem; això no m’impedeix parlar de paisatge, tal i com vaig fer a l’anterior post, ja sigui Català, Espanyol o internacional, ja que els grans vins es troben a tot el món. Per acabar, i referent a la Conca del riu Anoia, actualment no denota escumosos del Penedès, només ens parla de escumosos de Raventós i Blanc (Penedès clar!), s’hauria de buscar un nom general o subzones d’escumosos dins una DO, tampoc vull un Penedès ple de Dominios de Valdepusa. Salut i una forta abraçada!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s