Capítol 7: Hallowine!

Vins que fan por!

Aprofitant que estem en unes dates on els que tenim més de 40 celebrem la castanyada i el de menys celebren el halloween us explicaré una història de por per joves i grans.

Si amigues i amics, els HalloWines existeixen i viuen entre nosaltres, però provenen d’un altre dimensió, una de ben coneguda, són vins que fan por, molta por, ja que estan fets d’una matèria incomprensible i amenacen amb fer-nos passar una nit de terror amb mal sons i foc intern.

Aquests essers d’aspecte normal i pacífic poden presentar-se en forma de vi blanc, rosat, negre o escumós, però són fàcilment recognoscibles per que sempre van acompanyats d’un preu amb la xifra ben baixa que utilitzen com esquer per entrar a la nostra llar i amargar-nos la nit.

No us deixeu enganyar i no els mireu directament a l’etiqueta, el seu poder és sobrenatural, ja que han nascut fruit de ments fredes i calculadores, no escolteu les seves paraules, que parlen de nobles fustes,  màgiques bombolles o zones de prestigi, perquè tant fa d’on provinguin, tots venen a fer mal.

Si algun dia us trobéssiu algun d’aquests monstres per casa o dins d’un malèvol lot de Nadal, on s’acostumen a camuflar, el millor que podeu fer és combatre’l amb una poderosa i cítrica gasosa o fer amb ell una cruenta sangria sense pietat, aneu en compte!!

Salut i Vi (de veritat)!

Capítol 6: Mar i muntanya!

Ostres, Xarel·lo Penedès!

Avui s’ha presentat als mitjans de comunicació del Penedès i del Tarragonès, la nova campanya de la Denominació d’Origen Penedès, “Ostres, Xarel·lo Penedès”, l’acte s’ha dut a terme al restaurant Cigró d’Or de Vilafranca on el seu xef, l’Oriol Llavina, ja fa 4 anys, va plantar la llavor d’aquest glamurós maridatge.

Aquesta campanya té diversos objectius a complir, el principal és potenciar tant els  vins de xarel·lo del Penedès, com les ostres del Delta, però n’hi ha molts més. Ens trobem davant d’un maridatge amb infinitat de matisos: la terra i el mar Mediterrani, l’alta gastronomia, el potenciar el producte de proximitat, i el trencar amb molts hàbits que normalment només fem quan sortim de casa nostra.

Un maridatge avalat recentment per en Ferran Adrià, que combina la frescor cítrica i la textura dolça del xarel·lo, amb la salinitat i profunditat de les ostres.

La síntesi queda definida en la presentació que n’he fet avui “Els maridatges són molt subjectius, però aquí estem davant d’un d’aquests maridatges perfectes. Les partícules de terra es transformen en joia dins de les ostres, i les partícules de mar dipositades a cada cep de xarel·lo, creen les joies més grans de la terra”.

Salut i Xarel·lo!

Capítol 5: Poques ganes!

Poques ganes de fer-ho be!

Sóc partidari de la creació de noves denominacions d’origen o subzones, sempre que aquestes tinguin un tret diferenciador que les faci especials per una raó o altre de la resta de zones ja existents. Del que ja no sóc tan partidari, és que aquestes DO’s siguin inventades en els restaurants, simplement, per que no hi ha ni les ganes ni l’intenció de fer les coses ben fetes. Ningú és perfecte, ni tothom te un coneixement profund de la geografia del vi, però si tens un negoci, i en aquest cas estem davant d’una carta d’un car restaurant de Barcelona, el mínim que pots fer és informar-te o assessorar-te per fer una carta de vins en condicions, igual que ho faries amb un altre apartat que desconeguessis i  així evitar aquestes “joies” de la literatura vinícola que indiquen molt del que et pots trobar quan demanis el vi.

A la fotografia podeu veure la magnífica i inexistent DO Viñas del Vero, que realment és el nom de la bodega ¡ pertany a la DO Somontano.

Per acabar la festa (abaix) desqualifiquen al Priorat desprès de quasi 20 anys sent una DO Qualificada i només veiem un vi del Penedès, mentre el llistat que baixa de Riojas no deixa veure ni el titol.

En definitiva…trist, molt trist

Salut i Ganes!!

Capítol 4: La perla negre!

ABSIS 2003 de Parés Baltà. (DO Penedès)

Si algú encara dubta del potencial que pot donar el Penedès, un territori en ple procés de canvi qualitatiu i aposta lenta, però ferma, per les varietats autòctones, la realitat varietal és la que tenim i ens ha vingut heretada d’un passat “afrancesat”. Però, lluny de descartar el que ve de l’estranger trobo que sempre que aquest acolliment sigui per fer treballs finals com el d’aquest Absis 2003, el seu ús es dona per ben empleat.

Un cupatge d’Ull de Llebre, Merlot, Cabernet  Sauvignon i Syrah d’una elegància extrema. Color vermell terròs, sedositat fins i tot al caure en la copa, aromes de canyella, clau i altres espècies culinàries, fruites vermelles madures, mores i prunes, amb llàgrima intensa. Al portar-lo a la boca, trobem records a caixa de cigars Havans, entrada potent amplia i carnosa, amb tanins vius, en un nou apropament deixa volar el tocs balsàmics, toffes i fumats i constata la seva estructura complexa, el llarg final amb vainilles i regalèssia ens deixarà un somriure etern.

Salut i Vi!

Capítol 3: La Carinyena eterna!

Vertical de Vall Llach. (DOQ Priorat)

El divendres 5 d’octubre vaig tenir el gran privilegi de poder gaudir d’un tast en vertical d’una dècada del vi Vall Llach del celler Vall Llach a Porrera, després d’una visita a les vinyes en 4×4 i 2Cv, i posterior vista a la bodega, un grup reduït de professionals del vi varem seure a la taula de tast on 4 copes servides amb decantador i sense saber la seva anyada, prometien una estona de fortes sensacions.

Vall LLach – És el vi de gamma alta del Celler, un cupatge presidit per carinyenes centenàries (110 anys) de la finca més alta de tot el Priorat, el “Mas de la Rosa” i reforçat amb les varietats bordalesses que poc a poc van donant pas a la dolça garnatxa.

El meu anàlisi i a ampolla descoberta és aquest:

1999 – Segona anyada de la història d’aquest vi, anyada correcta i amb bon equilibri entre un estiu sec i un Octubre humit i fresc, verema avançada per risc de cuc.

El vi presenta color melmelada i codony i al nas destaca el pas del temps i algunes notes verdes, un cop a la boca et reafirma un envelliment subtil, però amb una viva i amable acidesa que fa pensar en el recorregut que encara pot arribar a tenir. Un cop a la boca, la tardor t’inunda, les fulles caigudes i el bosc mullat, els arbres i matolls, la fruita vermella madura i els bombons de licor. Voluptuós.

2001 – Anyada excepcional, any jardí, clima perfecte, sense excessos ni carències, verema avançada gràcies a la perfecta evolució del gra.

Sorprenent color que combina els tocs terrosos i els roses pàl·lids, conjunció cromàtica que descol·loca alhora de posar-li edat. Aroma explosiu i dens, d’oli d’oliva i aquells tocs volàtils prioratins que tant m’agraden. Un cop a la boca, t’omple tots els racons de frescor i acidesa, impregnant el paladar de records del paisatge mediterrani , els fruit secs, els cítrics i la llicorella. Immens.

2005 – L’any de l’elegància, molt equilibri climàtic però sense aportació d’estructura suficient per fer vins memorables.

Color jovial i viu, mai l’hagués portat al 2005, cireres i melmelada de maduixa, nas càlid i penetrant, apareix aquell toc que ja he dit que tant m’agrada i evolució molt lineal en boca que el fa entrar directe i sec, mineralitzat i pedra calenta regats per uns toffes amables i elegants. Juvenil.

2009 – Gran anyada de maduració lenta i perfecte, la collita va ser a primers de novembre,  sent l’últim celler en collir de tota la DOQ.

D’aspecte visual molt similar l’anterior tot i ser 4 anys més jove, te una personalitat més jove i fruital on apareixen les fruites negres del bosc, barrejades en el mateix cistell amb pomes vermelles, romaní i espígol. Un llarg recorregut en boca ens parla de les seves intencions tot i que amb la timidesa típica d’un infant de la seva edat. Un vi de guarda per recordar. En construcció.

Salut i Carinyenes!

Capítol 2: L’Espot de Nadal!

Anunci per Tv de la campanya de Nadal de la DO Penedès.

Qui m’anava a dir que estrenaria el meu bloc publicant la notícia que he gravat l’espot de la campanya de Nadal de la Denominació d’Origen Penedès al costat de l’Elisabeth Carnicé (la guapa presentadora del programa casteller Quarts de 9 del canal 33), en Gerard Jané (enòleg i propietari del celler Jané Ventura i la Isabel Vidal (viticultora del Penedès). Total, que parlar de la meva terra i del Xarel·lo, per mi ha estat un veritable plaer.

Ara espero que quan veieu l’anunci us entri “mono” de Xarel·lo i compartiu una ampolleta amb qui tingueu més a prop.

Salut i Xarel·lo!

Capítol 1: Comença l’aventura!

Wine Spectorator.

Benvinguts i ben trobades a aquesta aventura blocaire que inicio amb aquest post.

Inspirat en el nom del famós magazine vinícola Wine Spectator, he creat aquest espai en el que vull compartir les meves vivències vers el vi i on també tindran cabuda les notícies, les opinions, la crítica més sincera, i els consells i comentaris relacionats amb aquest món. No prometo quantitat, però sí, sinceritat i continguts fàcils i interessants.

Així doncs, sense més demora, dono per inaugurat aquest bloc d’escopinades vinícoles i paraules licoroses.

Salut i Vi!