Capítol 11: Goool del Barça!

LA HIPOCRESIA INSTITUCIONAL CATALANA.

En els últims dies m’han sorprès una sèrie de fets que em forcen a plasmar la meva indignació en aquest post.

Pocs anys enrere, va néixer una tendència positiva i generalitzada cap a la promoció del consum del vi Català, no només de cara a l’estranger o altres zones de l’estat, sinó, principalment enfocada cap al públic Català, ja que lamentablement al nostre país es patia i pateix una febre de consum de vins provinents d’altres regions, sense parar atenció als grans vins i alta qualitat dels productes d’aquí. Que potser no ho siguin tots? Estic d’acord! Però tampoc ho són tots els que vénen de fora, i posats a potenciar una economia i un món rural, millor que sigui el nostre, crec.

Doncs bé, ara que anys després ja tenim revistes i guies específiques de vi català, tenim programes en les televisió públiques i locals, que s’han creat models de negoci de distribució directe amb cartes personalitzades i fins i tot els crítics de major prestigi mundial avalen la qualitat dels nostres vins, estem just en el moment en què les institucions i entitats públiques haurien de donar el seu cop de mà ajudant a lluitar contra els “boicots” reals que estan rebent els nostres productes des de fora, i aprofitar el context d’aires d’independència i catalanitat, que semblen fins i tot estar de moda, per provocar el consum del vi de proximitat i alleujar part de la crisi del sector.

Quina és la meva gran sorpresa en descobrir, fa molt pocs dies, que el F.C. Barcelona ja té el seu vi oficial, el qual anirà amb els noms dels més famosos jugadors del planter i que aquest vi, un vi negre amb criança, serà un RIOJA i de 6,5 €! Si, si, com si aquí no hi haguessin suficients vins de qualitat, han d’anar a crear el seu vi a la regió que més ven a Catalunya i de les que de ben segur, menys ens compra i a més, un vi de baixa qualitat. Poca sensibilitat la d’aquest Club cap a la seva terra i pocs reflexos dels cellers Catalans de deixar escapar la possibilitat que el Barça porti vi Català a les seves ampolles. En poques paraules, el Barça ens ha marcat un Golàs!

Si això li sumem que CiU va regar els sopars de l’última campanya electoral amb vins de Rioja, i que moltes empreses “públiques”, com Transports Metropolitans de Barcelona es decantin per regalar els lots de Nadal dels seus 10.000 empleats, vins de Somontano i Ribera del Duero en lloc de vins Catalans, fa que tot plegat, soni a hipocresia per part dels de dalt, falta de credibilitat cap als nostres productes i una gran falta de respecte a la nostra gent.

Salut i Vi Català!

Vi del Barça

Anuncis

Capítol 10: La Diva màgica!

Tast vertical de BARZEN EDITION ALTE REBEN. MOSEL (Alemanya)

El passat 22 de novembre, es va realitzar al Restaurant VadeBacus de Sant Cugat del Vallés, un tast vertical de Rieslins Barzen “Alte Reben” des de el 2004 al 2011 i passant per tots els tipus de nivell Pradikat amb el que es van vinificar.

El tast, que va ser perfectament maridat per la cuina del restaurant, el va dirigir l’enòleg i propietari de la marca, l’Alexander Barzen conjuntament amb l’amic Oscar Gallifa, entusiasta (yonky), importador i distribuïdor de la marca a tot l’estat.

Entre els assistents es trobaven amants del Riesling, seguidors de la marca, enòlegs i sommeliers i la vetllada va transcórrer entre un bon ambient de coneixement i somriures. Una gran opera alemanya en quatre actes on les velles i belles Dives van desfilar per un escenari de pissarra deixant el públic emocionat i sense paraules.

Un tast vertical de vins nascuts d’una sola vinya de nom Burger Wendelstück que te una edat de quasi 150 anys, ja que va ser platada al 1889 i la fil·loxera no hi va entrar mai. La vinya està situada en un vertiginós coster de pissarra aeil (Alemanya) al marge del riu Mosel que dona nom a la zona vitivinícola. Les paraules “Alte Raben”  volen dir “Vinyes Velles” en alemany.

Els vins segons ordre de tast, marcada per els nivells de sucre residual. Mateix ordre a la fotografia:

Alte Reben Trocken Spätlese 2004: Bona anyada a Mosela on el fred va donar un caràcter més àcid als vins, color groc daurat amb molta tipicitat i no massa evolucionat per ser un 04, punxant i vibrant a la entrada, marcada mineralitat i records de flors i mels barrejades amb elegants toffes. Un dels millors de la nit!

Alte Reben Trocken Auslese 2005: Anyada més calorosa i amb certa botrytis, color daurat però amb menys capa que el 04, presència de cítrics com llimona i taronja que li donen un caràcter viu i molta amplada, finals balsàmics on predomina el romaní. En el seu punt!

Alte Reben Trocken Auslese 2006: Gran any de verema tardana i molt sana. Lleuger groc palla amb certs aromes reduïts i plàstics que al marxar el converteixen en un jove i vibrant riesling que inunda la boca des de el principi. Salinitat marina!

Alte Reben Trocken Auslese 2007: Excel·lent anyada representada en un riesling de llibre, groc palla, reflexos verdosos i un perfum floral i penetrant. Aire de Primavera!

Alte Reben Trocken Auslese 2009: Any equilibrat i molt bo, color brillant i verdós amb un primer nas un pel bullit que un cop es va obrin mostra tot el potencial de l’anyada amb una gran amplada, mineralitzat i presència. La jove promesa!

Alte Reben Trocken Auslese 2011: Anyada bona i similar a la del 09, color pujat, a l’alçada del 07, una certa evolució que acompanyada d’una gran reducció al nas, no deixa mostrar les particularitats d’aquest vi. La seva acidesa ens indica que, com sempre penso, és un crim obrir rieslings alemanys d’anyada actual. Infanticidi!

Alte Reben Feinherb Auslese 2004: De color molt menys evolucionat que els Trocken donat un nivell de sucres residual més alt,  te una dolçor elegant i aromes florals molt persistents, el pas del temps li ha robat punch d’acidesa que es troba a faltar. Dolça temptació!

Alte Reben Feinherb Auslese 2007: Groc palla amb certa turbidessa, entrada afilada i restes carbòniques que omplen la boca d’aromes fruitals, final agradable però un pel curt. Explosiu!!

Alte Reben Feinherb 2009: Color jove i gens evolucionat, aromes terpènics i primaris, most flor, dolç i juganer, et deixa la boca plena de fruita blanca. Bona acidesa. Juganer!

Alte Reben Auslese 2008: Anyada freda i de bona qualitat. De color palla mitjanament evolucionat i una magnífica acidesa al entra a la boca, que contraresta els alts nivells de sucre residual, jocs d’aromes llaminers i frescor final. Llarg en boca. La seducció blanca!

Alte Reben Auslese 2010: Any molt fred i sense pluja, color viu i gens oxidat, macedònia de fruites blanques i d’os, frescor i vivacitat en un vi amb molt de recorregut encara. Els postres complets!

Alte Reben Beerenauslese-GK 2011: Tot i la seva joventut, la botrytis ha marcat la imatge d’aquest vi amb uns colors d’or brillant i profund, aromes humits i de sotabosc barrejats amb caramels d’eucaliptus i romaní. Golden finger!! (per llepar-se els dits)

Salut i Rieslings!

Capítol 9: Bombolles internacionals!

II TAST DE VINS ESCUMOSOS INTERNACIONALS de RAMON CANALS

La nit del dimarts 20 de novembre, va tenir lloc a les caves Canals i Canals de Castellví de Rosanes el 2on Tast de vins escumosos Internacionals de Ramon Canals, on vaig tenir el privilegi de ser convidat a compartir amb companys sommeliers, periodistes i professionals del món del vi, un recorregut per els països que l’enòleg i bon amic, Ramon canals, ha visitat i ha treballat en els últims anys.

Aquí us detallo les meves sensacions de cada una de les 12 referències (9 blancs i 3 rosats), en l’ordre que van ser servides, a cegues i sense cap tipus de pista prèvia. Tot un espectacle!

(El numero que acompanya a cada escumós es el de la seva posició a la fotografia, començant per la esquerra).

TAKAHATA WINERY (6), Japó, Chardonnay. Sense cap mena de dubte l’escumós més estrany de la nit, tocs càrnics i animals que en un principi donaven interès i que més tard es van potenciar donant un caràcter massa animal al vi.

MORGANDEIRA 2005 (10), Douro, Portugal, Pinot Blanc. Tocs de llevats i torrats que et recordaven un champagne, amb bona acidesa, frescor i elegància.

DURAN GR BRUT 2007 (1), DO Cava, Catalunya, XMPCh. Uns trets identitaris molt marcats ja em deien que es tractava d’un cava, tot i que amb sensacions molt més fresques i juvenils que les que podria donar un Gran Reserva amb més de 40 mesos de criança.

CLOVER HILL 2005 (3), Tasmania, Austràlia, PinotN, Chardonnay. D’aromes curts però nets, on s’intuïa el raïm negre en el seu cupatge, tocs cítrics i cremosos amb finals torrats tot i que no es marcava achampanyat.

 DURAN GR BN 2003 (4),DO Cava, Catalunya, XMPChPN. De color un pel evolucionat en boca era tota una explosió de torrats i prunes madures, boca ample i un final amb certa manca d’acidesa.

SCHRAMSBERG 2009 (11), Costa Nord, Califòrnia, USA, Chardonnay. Aromes salins i textura oliosa amb molts records d’olives i pedra calenta, el final marcat per una falsa dolçor medicinal.

5V DURAN GR BRUT 2005 (14) DO Cava, Catalunya, XMPChPN. De color daurat brillant i fantàstiques notes calcàries i fumades, omplint la boca de frescor i vida, llàstima que el punch final és massa efímer.

LE REVÉ, Domaine Carneros, Grup TAITTINGER 2003 (12) Napa, Califòrnia, USA, Chardonnay. Indudablement estava davant d’un producte d’altíssima qualitat, que desde el primer moment al últim, situava a la Champanya Francesa. Tocs de cereals torrats, notes de guix i una elegància exquisida que va emocionar a més d’un dels presents a la sala.

STEFANO LUBIANA Cuvée Prestige 1995 (9) Tasmania, Austràlia. Qui m’anava a dir que estava davant d’un 1995 quan l’expressió de frescor, vivesa i aromes florals combinats amb fruita blanca, omplien absolutament la copa, el nas i la boca. Remarcable el recorregut que te per davant aquest escumós!

CLOUDY BAY PELORUS ROSÉ s/a (13)  Marlborough, Wairau Valley, Nova Zelanda. Chardonnay, Pinot Noir. Nas més aviat pobre que et porta directament a tastar-lo en boca, on aquí, si mostra la seva complexitat amb aromes de flors i aranjes (pomelo) i uns records cítrics molt refrescants. Color pell de ceba, net i glamurós.

KREGLINGER ROSÉ 2003 (5) Tasmania, Austràlia. Pinot Noir. Aromes intensos i potents de llevats i pasta de brioix color pell de ceba amb la mateixa intensitat que l’anterior i següent. Fresc i fàcil de beure, cremós i elegant.

CHANDON VINTAGE BRUT ROSÉ 2008 (7) Yarra Valley, Austràlia. D’aspecte elegant i bombolla vibrant tant al nas com a la boca dona records massa metàl·lics que emmascaren les fruites vermelles i li donen un final molt sec, tot i ser un Brut.

Per acabar el tast, refrescar-nos, brindar i compartir na estona de bona conversa, ens van servir ampolla i màgnum del MARTA de CANALS CANALS BN Reserva 2009 (2i8) DO Cava, Catalunya, XMP.

Salut i bombolles!

Capítol 8: Sostenibilitat, Ecologia i Premis!

Entrega de premis als millors vins i cellers de la guia VINUM NATURE de vins ecològics.

El dimarts dia 6 de novembre dins del marc del EcoSostenible Wines 2012 a Vilafranca del Penedès, es va fer l’acte d’entrega dels premis als millors vins de  l’estat de la Guia de vins ecològics VINUM NATURE 2012, guia en la qual participo com a tastador en el panell de tast a cegues.

L’esdeveniment, el qual vaig tenir el plaer de presentar, va premiar 17 vins amb la HOJA DORADA, qualificació màxima de la guia, i a 4 cellers per la seva ACCIÓ SOSTENIBLE. Els guardons van ser entregats per la sra. Maria del Mar Torres (Secretària General del Institut del Cava), el sr. Joan Gil (Secretari General de l’Associació Vinícola Catalana), el sr. Pere Regull (Alcalde de Vilafranca del Penedès) i el sr. Pablo Chamorro (Editor i Cap de projectes d’Ecomundis-Vinum Nature).

Els premiats van ser:

HOJA DORADA

Categoria Escumosos:  Cava Recaredo, Subtil BN 2007 ( DO Cava), Cava Marqués de Gelida, Brut reserva 2009 ( DO Cava), Cava Rosa Cusiné de Parés Baltà 2008  ( DO Cava), Latúe espumoso Airén ( DO La Mancha).

Categoria Blancs: Can Majoral Son Blanc 2010 (DO Pla i Llevant), Finca las Caraballas 2011 ( DO Rueda), Gramona Font Juí xarel·lo 2011 ( DO Penedès), Can Suriol del Castell Donzella 2010 ( DO Penedès).

Categoria Rosats: Pinot Noir-Merlot Clàssic d’Albet i Noya 2011 ( DO Penedès), Oller del Mas, Bernat Oller 2011 ( DO Pla de Bages).

Categoria Negres: Aroa Gorena Reserva 2005 ( DO Navara), Petit Mas Sinén 2009 de Burgos Porta (DOQ Priorat), Domini de la Cartoixa, Clos Galena 2008 ( DOQ Priorat), Mas Igneus Fa 112 2008 ( DOQ Priorat), Viladellops Garnatxa 2011, de Finca Viladellops ( DO Penedès), Friederich Schatz, Petit Verdot 2006 ( DO Sierras de Málaga Serranía de Ronda).

Categoria vins especials: Bodegas Robles, Piedra Luenga Cream ( DO Montilla Moriles)

ACCIÓN SOSTENIBLE

–  Celler Vinyes Domènech  ( DO Montsant)

–  Bodegas Campo Viejo ( DOCa Rioja)

–  Grupo Matarromera  ( DO Ribera del Duero)

–  Bodegas Torres  ( DO Penedès)

Felicitats als guanyadors!

Salut i vi ecològic!

Capítol 7: Hallowine!

Vins que fan por!

Aprofitant que estem en unes dates on els que tenim més de 40 celebrem la castanyada i el de menys celebren el halloween us explicaré una història de por per joves i grans.

Si amigues i amics, els HalloWines existeixen i viuen entre nosaltres, però provenen d’un altre dimensió, una de ben coneguda, són vins que fan por, molta por, ja que estan fets d’una matèria incomprensible i amenacen amb fer-nos passar una nit de terror amb mal sons i foc intern.

Aquests essers d’aspecte normal i pacífic poden presentar-se en forma de vi blanc, rosat, negre o escumós, però són fàcilment recognoscibles per que sempre van acompanyats d’un preu amb la xifra ben baixa que utilitzen com esquer per entrar a la nostra llar i amargar-nos la nit.

No us deixeu enganyar i no els mireu directament a l’etiqueta, el seu poder és sobrenatural, ja que han nascut fruit de ments fredes i calculadores, no escolteu les seves paraules, que parlen de nobles fustes,  màgiques bombolles o zones de prestigi, perquè tant fa d’on provinguin, tots venen a fer mal.

Si algun dia us trobéssiu algun d’aquests monstres per casa o dins d’un malèvol lot de Nadal, on s’acostumen a camuflar, el millor que podeu fer és combatre’l amb una poderosa i cítrica gasosa o fer amb ell una cruenta sangria sense pietat, aneu en compte!!

Salut i Vi (de veritat)!

Capítol 6: Mar i muntanya!

Ostres, Xarel·lo Penedès!

Avui s’ha presentat als mitjans de comunicació del Penedès i del Tarragonès, la nova campanya de la Denominació d’Origen Penedès, “Ostres, Xarel·lo Penedès”, l’acte s’ha dut a terme al restaurant Cigró d’Or de Vilafranca on el seu xef, l’Oriol Llavina, ja fa 4 anys, va plantar la llavor d’aquest glamurós maridatge.

Aquesta campanya té diversos objectius a complir, el principal és potenciar tant els  vins de xarel·lo del Penedès, com les ostres del Delta, però n’hi ha molts més. Ens trobem davant d’un maridatge amb infinitat de matisos: la terra i el mar Mediterrani, l’alta gastronomia, el potenciar el producte de proximitat, i el trencar amb molts hàbits que normalment només fem quan sortim de casa nostra.

Un maridatge avalat recentment per en Ferran Adrià, que combina la frescor cítrica i la textura dolça del xarel·lo, amb la salinitat i profunditat de les ostres.

La síntesi queda definida en la presentació que n’he fet avui “Els maridatges són molt subjectius, però aquí estem davant d’un d’aquests maridatges perfectes. Les partícules de terra es transformen en joia dins de les ostres, i les partícules de mar dipositades a cada cep de xarel·lo, creen les joies més grans de la terra”.

Salut i Xarel·lo!

Capítol 5: Poques ganes!

Poques ganes de fer-ho be!

Sóc partidari de la creació de noves denominacions d’origen o subzones, sempre que aquestes tinguin un tret diferenciador que les faci especials per una raó o altre de la resta de zones ja existents. Del que ja no sóc tan partidari, és que aquestes DO’s siguin inventades en els restaurants, simplement, per que no hi ha ni les ganes ni l’intenció de fer les coses ben fetes. Ningú és perfecte, ni tothom te un coneixement profund de la geografia del vi, però si tens un negoci, i en aquest cas estem davant d’una carta d’un car restaurant de Barcelona, el mínim que pots fer és informar-te o assessorar-te per fer una carta de vins en condicions, igual que ho faries amb un altre apartat que desconeguessis i  així evitar aquestes “joies” de la literatura vinícola que indiquen molt del que et pots trobar quan demanis el vi.

A la fotografia podeu veure la magnífica i inexistent DO Viñas del Vero, que realment és el nom de la bodega ¡ pertany a la DO Somontano.

Per acabar la festa (abaix) desqualifiquen al Priorat desprès de quasi 20 anys sent una DO Qualificada i només veiem un vi del Penedès, mentre el llistat que baixa de Riojas no deixa veure ni el titol.

En definitiva…trist, molt trist

Salut i Ganes!!