Capítol 18: Versicle 1 de 3, Vins Ecològics!

EL MEU PUNT DE VISTA SOBRE VINS ECOLÒGICS, BIODINÀMICS I NATURALS

Són moltes les vegades que mantenint una conversa o tastant amb companys, apareix el tema de la biodinàmica, vins naturals, ecològics, etc. cosa molt normal ja que, primer, és una de les tendències més en boca de tot el sector i segon, per que en tots els projectes en què actualment treballo estan directament vinculats a aquesta tipologia de vins i agricultura, doncs bé, la meva sorpresa ve quan, i sense voler donar-me ara per expert en aquests temes, comprovo que hi ha una important barreja de terminologia i sobretot de concepte a l’hora de parlar o entendre aquest tipus de vins, així que des de la modèstia més completa voldria intentar explicar en tres diferents publicacions el meu punt de vista i com entenc personalment aquests grups i definicions.

 VINS ECOLÒGICS: Per sort parlar de vins ecològic ja no suposa sorprendre a ningú i espero que arribi el dia en què els únics vins que hagin de justificar la seva elaboració siguin els NO ecològics benentès que el vi ara per ara ha de ser-ho, és el consumidor final el que encara té més dubtes o desconeixement sobre el tema, i s’atreveixen a preguntar tímidament, “però … realment, que és un vi ecològic?”

La meva resposta, que com he dit no és la d’un expert i ni tan sols la d’un viticultor, és la donar la meva opinió i punt de vista, bàsicament amb dos enfocaments, el primer és el d’aclarir que vi ecològic prové de l’agricultura ecològica, això vol dir que parlem d’una agricultura respectuosa amb l’entorn, les plantes i amb la prohibició d’ús de productes sistèmics, químics i agressius, optant així per l’ús d’altres productes molt més sans, sostenibles i respectuosos, d’aquesta manera afavorirem la biodiversitat, i els cicles biològics, en resum, que no contaminem la terra ni les plantes, ni matem totes les bestioles vivents, i seria com aplicar una viticultura similar a la feien els nostres avis abans de 1950, que és quan va aparèixer el boom químic per a l’agricultura en general. L’altre enfocament, i el que la gent més desconeix és el de l’efecte en el vi quan no contamines les plantes, doncs òbviament, si les plantes absorbeixen, respiren i transformen tot el que els envolta i se’ls aplica, el resultat final és que amb vins ecològics estem bevent menys porqueria química i pel consegüent evitant dolors estomacals, malestar i el temut mal de cap que no sempre és per culpa de l’alcohol del vi, o sigui beneficiant la nostra salut, a aquests vins se’ls pot aplicar sulfurós (sulfits) però en una mesura més baixa i restrictiva que als vins tradicionals, el sulfurós s’aplica com a antisèptic i antioxidant per evitar oxidacions prematures i rebrots bacteriològics en el vi. Els vins ecològics acostumen a estar regulats i certificats per estaments controladors, cosa que jo prefereixo, si un dia heu d’anar al dentista qui preferiu que us atengui, un diplomat i amb el seu títol pertinent o un que diu que és dentista però no te cap document que ho acrediti?

Salut i Vi ecològic!

Capítol 17: Invasió ecològica!

FIRA VN • bcn 2013, VINS ECOLÒGICS DE CATALUNYA.

El passat 13 de maig es va dur a terme a la Ciutat Comtal la primera fira de vins, exclusivament ecològics, que s’havia fet mai. La idea, nascuda d’Ecomundis, empresa editorial enfocada al món ecològic i creadora de la guia Vinum Nature, va ser la de reflectir en un espai significatiu de Barcelona, ​​la realitat del vi a casa nostra, tant des de la vessant ecològica com també altres vinificacions o agricultures relacionades com són la biodinàmica i els vins naturals.

 El projecte era clar i concret, i Pablo Chamorro, gerent d’Ecomundis i gran amant i defensor de la sostenibilitat i respecte pel natural, volia plasmar el que creia que era el més coherent, unir sota el mateix espai qualsevol celler, marca i referència que s’abrigués sota aquests conceptes, igual que fa amb la guia, sense discriminar per volums, tècniques o fama dels cellers, una senzilla i raonable idea que a alguna gent més extremista els semblà com barrejar electrònica i jardineria (alguns fins i tot, insistint fins a l’avorriment en anomenar-la “Fira de vins naturals”) per dur a terme aquest esdeveniment, en Chamorro es va voler envoltar de professionals del món del vi, enòlegs i sommeliers entre els que vaig tenir la gran fortuna de formar part, dissenyadors d’espais, administratius i col·laboradors fins a crear un petit equip ple d’il·lusió, bon rotllo i ganes de fer-ho bé. Recordant la famosa cançó de Llach, les grans riqueses del projecte les varem anar trobant pel camí i durant els poc més de dos mesos en què organitzarem tota la fira, l’arribada a Ítaca tenia data, el 13 de maig.

 Va arribar el dia de muntatge, la gran cúpula de les Arenes al davant, diàfana, gran, molt gran, l’espai perfecte, circular, amb llum natural i estructura de fusta, hi ha un espai més ecològic? era el moment de plasmar el projecte per esperar al dia següent als veritables protagonistes de la fira, els cellers, els expositors, els professionals i públic assistent, els ponents, enòlegs, sommeliers, periodistes, actors, cuiners, músics ….. totes i cada una de les més de 1.100 persones que ens varem reunir per xerrar, tastar, riure i descobrir la veritable essència i realitat del vi ecològic a Catalunya, al final, com no, cansament extrem, però també cares alegres i moltes felicitacions, puntuacions i grans paraules, també critiques per descomptat, la fira està viva i anirà evolucionant, anirà millorant i creixent, però sobretot anirà de cara i amb un somriure a la boca demostrant humilment que voler és poder.

 Salut i Gràcies!

Capítol 16: El vi, a crucis!

EL VI PORTA UNA CREU MASSA PESADA.

No voldria que penseu ara que vull posar-me al gremi de la restauració d’esquena l’únic que intento amb aquestes paraules és donar un toc d’atenció i fer veure als, cada cop menys, restaurants que no tenen un equilibri en la part que li toca al vi , i que ni costa tant ni és tan difícil fer un petit pas cap a la millora en aquest aspecte.

És massa fàcil, encara, trobar locals on la cura pels seus plats estigui en nivells “estrellats” i que fins i tot hagin volgut fer una carta de vins amb certs tocs representatius del panorama vinícola català, però, amb el gran problema de la posada en escena i guió, que és on vull aprofundir amb aquest escrit.

Parlar de l’efecte “Riojitis” ni és nou ni està superat, cartes de vins amb excés de referències d’aquella regió, que lluny de fer un recull de les últimes tendències, conformen un catàleg de la noblesa castellana. Grans vins, sens dubte, però que potser, amb menys presència, donarien pas a descobrir altres productes molt més propers i nous. L’efecte “Riberitis” estaria argumentat de la mateixa manera però sense tants títols nobiliaris i amb noms més difícils de pronunciar.
Passat aquest punt ens trobem amb una altra barrera, moltes vegades insalvable, que és la dels preus. Senyors restauradors no vulguem pagar una caixa de vi amb la venda d’una sola ampolla, això ni és bo per a vostè, i ni molt menys per al celler que els fa. Uns preus ajustats al producte i sense inflades excessives, facilitaran la seva venda i rotació guanyant en consum al restaurant i permetran al client gaudir d’un vi a l’alçada dels seus plats.
I finalment, el toc final, la guinda del pastís, l’última penitència, la copa.
Un cop acceptat que beurem un vi excessivament car, fins i tot apostant per alguna referència curiosa de la carta, i perquè un dia és un dia, ens trobem davant nostre la peça més preuada de la cristiandat, el calze amb el que Crist va donar a beure la seva sang. Un vidre de gruix considerable i capacitat reduïda que ens deixarà desconcertats davant el cambrer i amb el sofriment afegit i possiblement encertat que l’alta temperatura del vi sigui capaç de desincrustar la calç del vidre.

En resum, un viacrucis pel consumidor i amant del vi, totalment evitable, que moltes vegades et marca l’establiment amb una “x” difícil d’esborrar.
Els restaurants han de ser coherents i si de veritat aposten pel vi, que sigui de forma professional, completa i equilibrada.

Salut i Bon vi!

*Extret de l’article homònim que vaig escriure per Cupatges.cat el 15 d’octubre del 2012

http://www.cupatges.cat/noticia/1496/crucis

Capítol 15: Mentiderraneament!

EL PODER DE LA CERVESA I LA FALTA D’IDENTITAT.

Tal i com ens tenen acostumats en els últims anys, l’empresa cervesera DAMM, ja ha presentat el seu anunci per a la campanya 2013 del seu ultra conegut eslògan Mediterràniament! Una campanya que per cert, aquest any s’avança considerablement, allunyant-se dels estiuencs paisatges de cales, barques i platges que enamoren, però mantenint el mateix eslògan que els uneix a una cultura i tradició molt nostra (segons ells).

Sota la meva opinió, i per això escric aquest post, als creatius i ideòlegs de la campanya i de l’empresa, se’ls ha anat bastant l’olla, i és que, encara declarant-me consumidor esporàdic de cervesa, sóc de l’opinió que possiblement sigui la beguda que més mal està fent al consum i gaudi del vi a casa nostra, dada que no només reflecteixen les xifres, (2011 – Consum del Vi a Espanya 24 litres / habitant / any. 2011 –Consum de Cervesa a Espanya 48 litres / habitant / any) i que potser ens pugui semblar molt vi, però que comparant-les amb les d’altres països com França (63 l / p / a), Itàlia (52 l / p / a) o fins i tot Dinamarca (38 l / p / a) veiem que sent Espanya la major vinya del món i tercer productor mundial, aquí no es beu vi!

Bé, tornant a l’anada d’olla de Damm, he de començar explicant que ja en el seu inici, l’eslògan Mediterràniament! és equívoc i enganyós, ja que la cervesa, pel seu transcurs històric, de Mediterrània en té ben poc, ja que el seu perfeccionament, culte i integració cultural la trobarem als països del nord del continent, ja que per clima i latitud el cultiu més adequat en aquestes zones són precisament els cereals,  no com al Mediterrani (el nostre) on el cultiu per excel·lència és el de la vinya. Fins aquí un engany que ens han volgut vendre i venut perfectament des del primer any de la campanya, que sumat a una cançoneta enganxosa i “cumbaiá” (però en anglès), a alguns els ha calat fins a veure la cervesa com la beguda més nostra i legitima, fugint d’esnobismes i tonteries franceses que envolten el vi.

Però aquest any la cosa ha anat a més, no només mantenint la falsa consigna, sinó que a més barrejant el sushi (Japó) i el futbol (Anglaterra), ​​dos ancestrals referents mediterrànis per excel·lència, per acabar-nos de submergir en aquesta gran farsa de la publicitat que modifica i emmascara els costums històrics d’un clima i un territori. Pel que veig, possiblement l’element més mediterrani de tot l’anunci sigui el propi Cesc, nascut a Arenys de Mar

Fa temps que els amants del vi li veiem les orelles al llop de la cervesa i la culminació va arribar el passat cap d’any on dues cadenes televisives, patrocinades per una banda i fent el seu propi boicot al cava per altre, van decidir celebrar les campanades bevent cervesa i intentant desbancar el cava i altres vins escumosos del seu paper protagonista en les celebracions i brindis de tota la vida.

Això no ha fet més que començar, i tampoc vinc a demanar a ningú que no begui cervesa, quan jo mateix, de tant en tant em bec una, però si demano consciència i equilibri, que valorem el moment i el lloc i sobre tot el nostre ordre de prioritats a l’hora de consumir begudes d’alcohol mitjà, el nostre vi mereix estar en el més alt i ser consumit i gaudit cada dia per demostrar que el nostre esperit, cultura i tradicions són realment mediterrànies i autèntiques.

Salut i Vi!

Capítol 14: S’aCava?

                                                                                                                                                                               *fotografia agafada del bloc Vi-Franc de Ramon Francàs

BOMBOLLES QUE EXPLOTEN, I LA REALITAT DEL CAVA.

 En les últimes setmanes estan apareixent moltes notícies vinculades als moviments i problemes que hi ha amb la DO Cava, o com millor m’agrada anomenar, el Consejo Regulador del Cava. Aquestes notícies generen comentaris i opinions, però segons sembla també hi ha molts dubtes i desconeixement sobre aquest CR i el Cava en general.

 Amb aquest post només vull posar sobre la taula i de manera clara, la realitat de la DO i com no, donar el meu particular punt de vista del conjunt, sense pretendre convèncer ningú de que les meves opinions siguin les del camí correcte i únic a seguir.

 Per aclarir-ho, millor començar des del principi; El cava neix entre els anys 1865  i 1872 de la mà dels senyors Agustí Vilaret de Mont-Marçal per una part i del senyor Josep Raventós i Fatjó de Codorniu per l’altre, que inspirats en el mètode tradicional (segona fermentació en ampolla, Champenoise) que van descobrir a la champagne, van voler imitar, això si, donant-li la personalitat del clima i varietats típiques del Penedès naixent aquest Xampany típicament Català. No va ser fins l’any 1972 quan es va crear el Consejo Regulador i la Denominación de Origen Cava, si, tot en castellà, perquè hem de saber que el CRDO Cava depèn directament del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació del Govern d’Espanya igual que ho fa la DOCa Rioja, les dues úniques a tot l’estat, aquest “Consejo”, va crear un registre específic d’elaboradors de vins escumosos de tot l’estat, amb els requisits que si complien les condicions d’elaboració i vinificació, podrien dir-se Cava i estar considerat un “veqprd” (Vi escumós de qualitat produït en una regió determinada). Així doncs, no ens ha de sorprendre que es faci Cava a altres regions d’Espanya, concretament a 160 municipis compresos en les comunitats autònomes de Catalunya, Aragó, Extremadura, País Basc, València, Navarra i la Rioja.

Sincerament i sota la meva opinió un greu error per part dels cavistes catalans de no crear una DO pròpia i amb identitat de territori com ho són les altres DO catalanes, i és per això que no m’agrada anomenar-la DO, ja que d’origen ens diu més aviat poc, i més encara, quan tot i que ningú ho diu, es permet que amb raïm, most o vi d’Alacant es vinifiqui com a cava a Catalunya o que caves fets a casa nostra s’etiquetin amb marques Extremenyes, per posar dos exemples.

 Des de fa uns anys cap aquí, a Catalunya s’estan elaborant caves amb una grandíssima qualitat, petits, mitjans i fins i tot grans elaboradors que aposten cada dia més per uns aspectes qualitatius, d’agricultura i concepte de “terroir” i autenticitat, que xoca de front amb l’aspecte poc identitari menys territorial de la pròpia DO. Això sumat a l’entrada o permissivitat per part del CR de l’entrada de caves i cavistes de qualitat dubtosa i preus d’escàndol (Brut Natures a 1,65 € i fins a 0,90 € per exportació) ha fet que les cases que lluiten i treballem amb una filosofia basada en la passió per la terra i el producte, cada cop estiguin més descontentes amb el CR i provoqui el començament de la veritable revolució del Cava.

 Una revolució iniciada pel celler Mas Comtal, sortint de la DO Cava per incorporar les seves bombolles com Escumosos de la DO Penedès, a qui li han anat seguint l’estela altres cellers com Colet, Can Ramon, Loxarel, Mas Bertran, Can Ràfols del Caus, entre d’altres i que a culminat amb l’explosiva notícia de la sortida de Raventós i Blanc (descendents del creador del cava) per, a diferència dels altres cellers, no entrar a la DO Penedès i crear una identitat pròpia fora de tota DO, la “Conca del Riu Anoia”. Un fet que vol encara més, parlar de territori, en un concepte més concentrat i identitari. Sota el meu parer, una aposta massa arriscada, que podia haver-se iniciat sota la tutela de la DO Penedès i després delimitar coma subzona específica per escumosos de qualitat, però tot i així, aplaudida per mi, pel seu coratge.

 Tot això, i deixant-me mil coses al tinter, ja que és un tema del qual es pot escriure un llibre, només faltava que la resta de regions del Cava fora de Catalunya, hagin iniciat el seu propi boicot i competència deslleial cap a “companys” de DO, sumant aquest al que ja pateixen les bombolles catalanes, des del 2005, per part del consumidors de la resta de l’estat, factor també s’ha de dir, que va obligar a fer obrir els ulls als cavistes catalans i mirar cap el negoci de l’exportació , cosa que els hi va anar molt bé, i actualment el consum de cava català a Espanya, no crea dependència per la supervivència d’aquests cellers, resumint, els boicotejadors van fer i segueixen fent, grans favors.

 Acabo expressant el meu desig d’arribar a veure que la revolució que ara comença, posicioni els escumosos en el lloc que mereixen i que es determinin uns valors territorials que defineixin la seva procedència, clima i paisatge. Que els grans Caves catalans, des del més petit cellers al de més volum, que aposten per seguir com a tals, puguin lluir el seu tret identitari, dins de la DO generant subzones o fins i tot amb una de nova, i que els escumosos emparats en la DO Penedès facin pinya i no deixin baixar ni un esglaó la qualitat del producte que els identifica amb una terra, però sobretot, que ningú tingui por de posicionar-se i ser coherent amb la seva filosofia, que no baixi el cap davant els insults, boicots o campanyes de desprestigi, el cava o la bombolla catalana és única i és el nostre, gaudim-la amb el cap i cor, i apreciem i valorem a qui lluita perquè cada dia, el seu treball i suor, siguin el reflex de la nostra terra …….. la resta, que beguin el que vulguin, ells s’ho perden!

Salut i bombolles!

Capítol 13: Vins amb ànima!

EN DEFENSA DEL CONSUM DE VINS DE PROXIMITAT

Em declaro fervent consumidor de vins de proximitat com a primera alternativa, una declaració que segurament molts de vosaltres secundeu però que malauradament no és l’opció primera per moltíssima gent a l’hora de consumir un vi en un restaurant o comprar-lo a la vinoteca.

No estic parlant d’una defensa acèrrima cap al vi català, estic parlant de defensa del consum de producte de proximitat, factor que canvia considerablement segons on estiguem vivint, treballant o viatjant, i és que el vi de proximitat a part de ser menys contaminant, ja que el seu transport en molts casos haurà estat de molt pocs quilòmetres, serà sempre el vi que ens parli del paisatge que ens envolta, dels seus aromes i les seves varietats, de la seva gent, cultura i costums, i serà un vi que si estem mitjanament submergits en aquest fascinant món o som habituals enoturistes, fins i tot tindrà una cara coneguda al darrere, la del seu creador, la d’un amic amb el que possiblement hem compartit moments i copes a la mateixa vinya i celler on neix. Un consum que enriqueix, directe o indirectament, als més propers, a la teva família, als teus veïns. Un consum raonable i d’identitat.

Per descomptat, no cal dir que no s’ha de renunciar a vins d’altres zones, seria absurd i un gran error no obrir-se a descobrir grans joies existents arreu del món, però quan ho fem, que siguin realment vins tan especials, singulars i únics que els faci mereixedors de ser beguts en detriment dels vins més propers, ja que d’una altra manera només alimentem el fet de beure sense coherència i deixar de creure en el que més ens identifica.
El vi és l’expressió de la terra on neix, i com més a prop el prenguem del seu hàbitat natural, més emocions ens farà fluir.

Us convido a que us submergiu en el concepte km zero del vi, que quan viatgeu per Catalunya, a la Terra Alta descobriu les seves màgiques garnatxes blanques, que la garnatxa i la carinyena siguin les vostres guies en terres del Priorat, Montsant i Empordà, i que en cadascun d’aquests llocs escolteu un llenguatge diferent, el que ens parla del seu sol i el seus vents, de les seves argiles i pissarres . No oblideu deixar-vos atrapar pel Trepat en la vostra visita per la Conca de Barberà, ni de retrobar-vos amb la Sumoll i el Xarel·lo tot passejant pel Penedès, ni de la Picapoll del Pla de Bages, els Macabeus dels Costers del Segre, ni la Pansa Blanca de pas per Alella.

De la mateixa manera i no sense menys importància, fora de les nostres terres, parleu amb la Bobal recorrent Utiel Requena i rieu amb la Mencia si esteu per terres Lleoneses, no oblideu saludar les Tintes a Valladolid, els Tempranillos a la Rioja, ni el Callet a Ses Illes.

I per descomptat, si sou amants dels grans viatges, fascineu-vos amb l’accent de la gran Riesling a Alemanya, els versos amorosos de la Sangiovese per la Toscana, els elegants petons del Pinot Noir a la Borgonya, i dels mims del Merlot i Cabernet a Bordeus.

Estigueu on estigueu, informeu-vos, pregunteu i descobriu les seves varietats pròpies, deixeu-vos portar i us asseguro que la recompensa us farà emocionar.

Salut i Vi de proximitat!

Capítol 12: Bones Festes!

ELS MEUS DESITJOS PEL 2013.

Voldria desitjar-vos a tots i totes unes bones festes, que aparquem per uns dies, i si pot ser, per sempre, tots els problemes i mals de cap que la situació actual ens provoca, us convido a canviar el xip i veure amb optimisme l’any que a punt està de començar, transmetem positivisme i bon rotllo i envoltem-nos de gent alegre i creativa, una actitud positiva per encomanar cada dia i aportar un petit gra de sorra per canviar el món.

Aquest any 2012 ha estat un any molt complet i dinàmic, de viatges i coneixements, de bons i mals moments, però sobretot i com sempre de grans descobriments i de noves amistats.

Una forta abraçada a tots i espero compartir temps, vins i somriures amb tots vosaltres aquest nou any 2013.

Bones Festes.

Salut i Amistat!

Capítol 11: Goool del Barça!

LA HIPOCRESIA INSTITUCIONAL CATALANA.

En els últims dies m’han sorprès una sèrie de fets que em forcen a plasmar la meva indignació en aquest post.

Pocs anys enrere, va néixer una tendència positiva i generalitzada cap a la promoció del consum del vi Català, no només de cara a l’estranger o altres zones de l’estat, sinó, principalment enfocada cap al públic Català, ja que lamentablement al nostre país es patia i pateix una febre de consum de vins provinents d’altres regions, sense parar atenció als grans vins i alta qualitat dels productes d’aquí. Que potser no ho siguin tots? Estic d’acord! Però tampoc ho són tots els que vénen de fora, i posats a potenciar una economia i un món rural, millor que sigui el nostre, crec.

Doncs bé, ara que anys després ja tenim revistes i guies específiques de vi català, tenim programes en les televisió públiques i locals, que s’han creat models de negoci de distribució directe amb cartes personalitzades i fins i tot els crítics de major prestigi mundial avalen la qualitat dels nostres vins, estem just en el moment en què les institucions i entitats públiques haurien de donar el seu cop de mà ajudant a lluitar contra els “boicots” reals que estan rebent els nostres productes des de fora, i aprofitar el context d’aires d’independència i catalanitat, que semblen fins i tot estar de moda, per provocar el consum del vi de proximitat i alleujar part de la crisi del sector.

Quina és la meva gran sorpresa en descobrir, fa molt pocs dies, que el F.C. Barcelona ja té el seu vi oficial, el qual anirà amb els noms dels més famosos jugadors del planter i que aquest vi, un vi negre amb criança, serà un RIOJA i de 6,5 €! Si, si, com si aquí no hi haguessin suficients vins de qualitat, han d’anar a crear el seu vi a la regió que més ven a Catalunya i de les que de ben segur, menys ens compra i a més, un vi de baixa qualitat. Poca sensibilitat la d’aquest Club cap a la seva terra i pocs reflexos dels cellers Catalans de deixar escapar la possibilitat que el Barça porti vi Català a les seves ampolles. En poques paraules, el Barça ens ha marcat un Golàs!

Si això li sumem que CiU va regar els sopars de l’última campanya electoral amb vins de Rioja, i que moltes empreses “públiques”, com Transports Metropolitans de Barcelona es decantin per regalar els lots de Nadal dels seus 10.000 empleats, vins de Somontano i Ribera del Duero en lloc de vins Catalans, fa que tot plegat, soni a hipocresia per part dels de dalt, falta de credibilitat cap als nostres productes i una gran falta de respecte a la nostra gent.

Salut i Vi Català!

Capítol 10: La Diva màgica!

Tast vertical de BARZEN EDITION ALTE REBEN. MOSEL (Alemanya)

El passat 22 de novembre, es va realitzar al Restaurant VadeBacus de Sant Cugat del Vallés, un tast vertical de Rieslins Barzen “Alte Reben” des de el 2004 al 2011 i passant per tots els tipus de nivell Pradikat amb el que es van vinificar.

El tast, que va ser perfectament maridat per la cuina del restaurant, el va dirigir l’enòleg i propietari de la marca, l’Alexander Barzen conjuntament amb l’amic Oscar Gallifa, entusiasta (yonky), importador i distribuïdor de la marca a tot l’estat.

Entre els assistents es trobaven amants del Riesling, seguidors de la marca, enòlegs i sommeliers i la vetllada va transcórrer entre un bon ambient de coneixement i somriures. Una gran opera alemanya en quatre actes on les velles i belles Dives van desfilar per un escenari de pissarra deixant el públic emocionat i sense paraules.

Un tast vertical de vins nascuts d’una sola vinya de nom Burger Wendelstück que te una edat de quasi 150 anys, ja que va ser platada al 1889 i la fil·loxera no hi va entrar mai. La vinya està situada en un vertiginós coster de pissarra aeil (Alemanya) al marge del riu Mosel que dona nom a la zona vitivinícola. Les paraules “Alte Raben”  volen dir “Vinyes Velles” en alemany.

Els vins segons ordre de tast, marcada per els nivells de sucre residual. Mateix ordre a la fotografia:

Alte Reben Trocken Spätlese 2004: Bona anyada a Mosela on el fred va donar un caràcter més àcid als vins, color groc daurat amb molta tipicitat i no massa evolucionat per ser un 04, punxant i vibrant a la entrada, marcada mineralitat i records de flors i mels barrejades amb elegants toffes. Un dels millors de la nit!

Alte Reben Trocken Auslese 2005: Anyada més calorosa i amb certa botrytis, color daurat però amb menys capa que el 04, presència de cítrics com llimona i taronja que li donen un caràcter viu i molta amplada, finals balsàmics on predomina el romaní. En el seu punt!

Alte Reben Trocken Auslese 2006: Gran any de verema tardana i molt sana. Lleuger groc palla amb certs aromes reduïts i plàstics que al marxar el converteixen en un jove i vibrant riesling que inunda la boca des de el principi. Salinitat marina!

Alte Reben Trocken Auslese 2007: Excel·lent anyada representada en un riesling de llibre, groc palla, reflexos verdosos i un perfum floral i penetrant. Aire de Primavera!

Alte Reben Trocken Auslese 2009: Any equilibrat i molt bo, color brillant i verdós amb un primer nas un pel bullit que un cop es va obrin mostra tot el potencial de l’anyada amb una gran amplada, mineralitzat i presència. La jove promesa!

Alte Reben Trocken Auslese 2011: Anyada bona i similar a la del 09, color pujat, a l’alçada del 07, una certa evolució que acompanyada d’una gran reducció al nas, no deixa mostrar les particularitats d’aquest vi. La seva acidesa ens indica que, com sempre penso, és un crim obrir rieslings alemanys d’anyada actual. Infanticidi!

Alte Reben Feinherb Auslese 2004: De color molt menys evolucionat que els Trocken donat un nivell de sucres residual més alt,  te una dolçor elegant i aromes florals molt persistents, el pas del temps li ha robat punch d’acidesa que es troba a faltar. Dolça temptació!

Alte Reben Feinherb Auslese 2007: Groc palla amb certa turbidessa, entrada afilada i restes carbòniques que omplen la boca d’aromes fruitals, final agradable però un pel curt. Explosiu!!

Alte Reben Feinherb 2009: Color jove i gens evolucionat, aromes terpènics i primaris, most flor, dolç i juganer, et deixa la boca plena de fruita blanca. Bona acidesa. Juganer!

Alte Reben Auslese 2008: Anyada freda i de bona qualitat. De color palla mitjanament evolucionat i una magnífica acidesa al entra a la boca, que contraresta els alts nivells de sucre residual, jocs d’aromes llaminers i frescor final. Llarg en boca. La seducció blanca!

Alte Reben Auslese 2010: Any molt fred i sense pluja, color viu i gens oxidat, macedònia de fruites blanques i d’os, frescor i vivacitat en un vi amb molt de recorregut encara. Els postres complets!

Alte Reben Beerenauslese-GK 2011: Tot i la seva joventut, la botrytis ha marcat la imatge d’aquest vi amb uns colors d’or brillant i profund, aromes humits i de sotabosc barrejats amb caramels d’eucaliptus i romaní. Golden finger!! (per llepar-se els dits)

Salut i Rieslings!

Capítol 9: Bombolles internacionals!

II TAST DE VINS ESCUMOSOS INTERNACIONALS de RAMON CANALS

La nit del dimarts 20 de novembre, va tenir lloc a les caves Canals i Canals de Castellví de Rosanes el 2on Tast de vins escumosos Internacionals de Ramon Canals, on vaig tenir el privilegi de ser convidat a compartir amb companys sommeliers, periodistes i professionals del món del vi, un recorregut per els països que l’enòleg i bon amic, Ramon canals, ha visitat i ha treballat en els últims anys.

Aquí us detallo les meves sensacions de cada una de les 12 referències (9 blancs i 3 rosats), en l’ordre que van ser servides, a cegues i sense cap tipus de pista prèvia. Tot un espectacle!

(El numero que acompanya a cada escumós es el de la seva posició a la fotografia, començant per la esquerra).

TAKAHATA WINERY (6), Japó, Chardonnay. Sense cap mena de dubte l’escumós més estrany de la nit, tocs càrnics i animals que en un principi donaven interès i que més tard es van potenciar donant un caràcter massa animal al vi.

MORGANDEIRA 2005 (10), Douro, Portugal, Pinot Blanc. Tocs de llevats i torrats que et recordaven un champagne, amb bona acidesa, frescor i elegància.

DURAN GR BRUT 2007 (1), DO Cava, Catalunya, XMPCh. Uns trets identitaris molt marcats ja em deien que es tractava d’un cava, tot i que amb sensacions molt més fresques i juvenils que les que podria donar un Gran Reserva amb més de 40 mesos de criança.

CLOVER HILL 2005 (3), Tasmania, Austràlia, PinotN, Chardonnay. D’aromes curts però nets, on s’intuïa el raïm negre en el seu cupatge, tocs cítrics i cremosos amb finals torrats tot i que no es marcava achampanyat.

 DURAN GR BN 2003 (4),DO Cava, Catalunya, XMPChPN. De color un pel evolucionat en boca era tota una explosió de torrats i prunes madures, boca ample i un final amb certa manca d’acidesa.

SCHRAMSBERG 2009 (11), Costa Nord, Califòrnia, USA, Chardonnay. Aromes salins i textura oliosa amb molts records d’olives i pedra calenta, el final marcat per una falsa dolçor medicinal.

5V DURAN GR BRUT 2005 (14) DO Cava, Catalunya, XMPChPN. De color daurat brillant i fantàstiques notes calcàries i fumades, omplint la boca de frescor i vida, llàstima que el punch final és massa efímer.

LE REVÉ, Domaine Carneros, Grup TAITTINGER 2003 (12) Napa, Califòrnia, USA, Chardonnay. Indudablement estava davant d’un producte d’altíssima qualitat, que desde el primer moment al últim, situava a la Champanya Francesa. Tocs de cereals torrats, notes de guix i una elegància exquisida que va emocionar a més d’un dels presents a la sala.

STEFANO LUBIANA Cuvée Prestige 1995 (9) Tasmania, Austràlia. Qui m’anava a dir que estava davant d’un 1995 quan l’expressió de frescor, vivesa i aromes florals combinats amb fruita blanca, omplien absolutament la copa, el nas i la boca. Remarcable el recorregut que te per davant aquest escumós!

CLOUDY BAY PELORUS ROSÉ s/a (13)  Marlborough, Wairau Valley, Nova Zelanda. Chardonnay, Pinot Noir. Nas més aviat pobre que et porta directament a tastar-lo en boca, on aquí, si mostra la seva complexitat amb aromes de flors i aranjes (pomelo) i uns records cítrics molt refrescants. Color pell de ceba, net i glamurós.

KREGLINGER ROSÉ 2003 (5) Tasmania, Austràlia. Pinot Noir. Aromes intensos i potents de llevats i pasta de brioix color pell de ceba amb la mateixa intensitat que l’anterior i següent. Fresc i fàcil de beure, cremós i elegant.

CHANDON VINTAGE BRUT ROSÉ 2008 (7) Yarra Valley, Austràlia. D’aspecte elegant i bombolla vibrant tant al nas com a la boca dona records massa metàl·lics que emmascaren les fruites vermelles i li donen un final molt sec, tot i ser un Brut.

Per acabar el tast, refrescar-nos, brindar i compartir na estona de bona conversa, ens van servir ampolla i màgnum del MARTA de CANALS CANALS BN Reserva 2009 (2i8) DO Cava, Catalunya, XMP.

Salut i bombolles!